opinió

Escoltem els infants

El nostre desafiament és aconseguir que se sentin ciutadans actius capaços de canviar les coses, i això passa per donar-los eines perquè ells puguin participar en la construcció del seu futur

Els infants, adolescents i joves ens han demostrat que, si se'ls donen responsabilitats, ells tenen molt a oferir-nos. No hem de témer convertir-los en protagonistes

Aquest any 2009 és molt sig­ni­fi­ca­tiu per a la infància. Al novem­bre es com­me­mora el 20è ani­ver­sari de la Con­venció dels Drets de l'Infant, rati­fi­cada per l'Estat espa­nyol. Però, a més a més, des d'ahir el Par­la­ment de Cata­lu­nya ha començat a deba­tre l'avant­pro­jecte de Llei dels Drets i Opor­tu­ni­tats de la Infància i l'Ado­lescència.

Des de la FEDAIA, fede­ració que agrupa les enti­tats cata­la­nes que tre­ba­llen amb nens i joves des­em­pa­rats o en risc d'exclusió social, hem deci­dit impul­sar al llarg d'aquest any el pro­jecte de par­ti­ci­pació I tu, què opi­nes? Aquest pretén fer sen­tir les veus dels infants i ado­les­cents més vul­ne­ra­bles de la soci­e­tat en relació amb tot allò que els afecta.

Pen­sem que no n'hi ha prou de reconèixer aquest dret, el de la par­ti­ci­pació, reco­llit per la Con­venció i per la nova Llei de Infància. Cal exer­cir-lo. Sense escol­tar les veus dels infants i ado­les­cents ate­sos als dife­rents ser­veis i sense conèixer els seus desit­jos o neces­si­tats, difícil­ment podrem avançar en el camí de millora de l'exer­cici d'aquests drets.

Els infants i joves de la nos­tra soci­e­tat es veuen a ells matei­xos com a con­su­mi­dors i, com a tals, són capaços d'exer­cir el seu dret a quei­xar-se dels ser­veis que reben, però els resulta molt difícil sen­tir-se ciu­ta­dans actius capaços de can­viar les coses. El nos­tre des­a­fi­a­ment és acon­se­guir que se sen­tin agents del canvi i això passa per donar-los eines perquè ells puguin par­ti­ci­par en la cons­trucció del seu futur.

Des de petits, els nens i nenes tenen mol­tes capa­ci­tats per ser pro­ta­go­nis­tes del seu propi desen­vo­lu­pa­ment, però aques­tes estan con­di­ci­o­na­des per la seva experiència. Tenim en compte que no hi ha límit d'edat per poder par­ti­ci­par, ja que aquesta depèn de les capa­ci­tats del mateix nen; la majo­ria dels nos­tres infants no desen­vo­lu­pen les seves capa­ci­tats perquè no els donem opor­tu­ni­tat de fer-ho. Cal que refle­xi­o­nem per què no pro­mo­vem aquest dret. Pot­ser tenim por de donar poder als infants i ado­les­cents. Pot­ser pen­sem que si ells s'apo­de­ren, els adults per­drem part del nos­tre poder. Hem de tro­bar una altra forma de con­ce­bre el món que no passi pel rao­na­ment que si ells gua­nyen poder, nosal­tres el per­dem. Cal cons­truir una nova relació en què tots hi gua­nyem si els nos­tres nens assu­mei­xen totes les seves capa­ci­tats.

És un gran repte que passa per can­viar l'enfo­ca­ment que sol pre­val­dre en els ser­veis d'atenció a la infància per un de drets que reco­ne­gui als nens el seu paper en la lluita per asso­lir el com­pli­ment d'aquests.

Les bones experiències que han exer­cit des d'algu­nes enti­tats de FEDAIA ens demos­tren que si donem als infants la pos­si­bi­li­tat de par­ti­ci­par en el seu propi desen­vo­lu­pa­ment, es con­ver­tei­xen en actors soci­als, tot inci­dint en les seves capa­ci­tats i gua­nyant el res­pecte i el reco­nei­xe­ment de la comu­ni­tat.

El pròxim pas és acon­se­guir que els intents de fer par­ti­ci­par els nos­tres infants no es que­din només en l'etapa de dema­nar-los la seva opinió, sinó que aques­tes opi­ni­ons inci­dei­xin en l'ela­bo­ració de polítiques públi­ques i en els mit­jans de comu­ni­cació.

A la FEDAIA volem nens amb major nivell d'auto­es­tima, amb opor­tu­ni­tats per a la seva for­mació inte­gral, ges­tors del seu propi desen­vo­lu­pa­ment, capaços d'orga­nit­zar-se i inci­dir per defen­sar els seus drets i con­tri­buir a la solució de la pro­blemàtica que es viu a la seva llar, a la seva residència, al seu cen­tre edu­ca­tiu o a la seva comu­ni­tat.

Els infants, ado­les­cents i joves ens han demos­trat que, si se'ls donen res­pon­sa­bi­li­tats, ells tenen molt a ofe­rir-nos, es res­pon­sa­bi­lit­zen i fins i tot ens sor­pre­nen gra­ta­ment. No hem de témer con­ver­tir-los en pro­ta­go­nis­tes. Aju­dem-los!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.