Opinió

Tribuna

El fantasma de Sant Boi

“Prou de voler apropiar-se del que és de tothom, prou de renegar de tots els qui ens han dut fins aquí, d'una banda i de l'altra

Se n'ha par­lat aquests dies, de l'Octavi Sal­tor, advo­cat i poeta que va par­lar a la històrica mani­fes­tació de Sant Boi de l'any 1976 jun­ta­ment amb Miquel Roca i Jordi Car­bo­nell. Per què hi va par­lar, una per­sona rela­ci­o­nada amb la Lliga? Amb els de la “dreta repatània”, els “romàntics”, els “catòlics regi­o­na­lis­tes con­ser­va­dors”? S'ha par­lat molt de l'error des­a­for­tu­nat de vetar la presència del PDC a l'acte com­me­mo­ra­tiu d'enguany a Sant Boi, on sí que hi van par­ti­ci­par for­ma­ci­ons al·lèrgi­ques a tot el que l'inde­pen­den­tisme del PDC repre­senta. I s'ha par­lat molt del con­trast amb aquell 76, on sí que parlà per exem­ple Miquel Roca. Però, i l'Octavi? No és molt més sig­ni­fi­ca­tiu que es comptés amb un repre­sen­tant de la con­tinuïtat ideològica de la Lliga de Cambó? Un poeta que va ser, durant la dic­ta­dura de Primo de Rivera, pre­si­dent de l'Asso­ci­ació Cata­lana d'Estu­di­ants i mili­tant de la Lliga Cata­lana? Un mem­bre de l'Acadèmia de Bones Lle­tres i de l'Acadèmia de Juris­prudència i Legis­lació, i arxi­ver dels Jocs Flo­rals de Bar­ce­lona (així com res­pon­sa­ble de la seva con­tinuïtat a l'exili de post­guerra)? Un “roman­ti­cot de classe alta”, per enten­dre'ns? Què hi feia, con­vi­dat allà?

Aquell any 76, pre­ci­sa­ment, l'Octavi Sal­tor pre­te­nia reor­ga­nit­zar la Lliga i de fet l'any següent es va pre­sen­tar a les elec­ci­ons gene­rals per la coa­lició Lliga de Cata­lu­nya-Par­tit Libe­ral Català (sense obte­nir cap escó). La pre­gunta és aquesta: què ha can­viat en aquest país perquè un acte coral, com el que va diri­gir musi­cal­ment Oriol Mar­to­rell l'any 76, passi de la repre­sen­tació àmplia d'esquerra a dreta per pas­sar a excloure inde­pen­den­tis­tes o cata­la­nis­tes per raons de sen­si­bi­li­tat ideològica (o d'estratègic “cordó sani­tari”)? Repe­teixo: ja no par­lem de Miquel Roca, con­ver­gent de l'època i pro­per a les tesis soci­al­demòcra­tes, sinó d'un home de dre­tes, libe­ral-con­ser­va­dor, hereu de la Lliga, con­vi­dat a par­lar en un acte rei­vin­di­ca­tiu d'aque­lla mena. És, de fet, com si a la mani­fes­tació de diu­menge també hagués par­lat una per­sona pro­pera a Unió, o a Demòcra­tes, o a l'ala més libe­ral de l'antiga Con­vergència: hau­ria supo­sat algun pro­blema, això? Oi que no? Quanta gent que es va mani­fes­tar diu­menge se sent llu­nyana de les tesis d'extrema esquerra, o soci­a­lis­tes, o neo­a­nar­quis­tes, o comu­nis­tes, sense impor­tar-li bar­re­jar-se amb per­so­nes que sí que ho són (o fins i tot amb la samar­reta del dipu­tat Rufián, gui­xada visi­ble­ment amb el nom “Dur­ruti”)? Fins quan aquests milers de per­so­nes que empe­nyen per l'auto­de­ter­mi­nació i per la inde­pendència haurà de sen­tir-se ano­me­nar pusil·lànimes, traïdors, tebis, ambi­gus, tram­po­sos, bur­ge­sos, ultra­li­be­rals, neo­fat­xes, fins al punt de ser vetats a l'acte de Sant Boi (i insul­tats en el mateix acte)? De qui va ser la bri­llant idea de per­me­tre-ho? I, el més impor­tant: on ens hau­ria por­tat que aquesta manera de fer hagués afec­tat la mani­fes­tació unitària de diu­menge? En quina direcció remen alguns? En quina mena de “guerra” juguen? Què volen acon­se­guir?

L'any 76, a Sant Boi, molts van ser cons­ci­ents que la Lliga era un par­tit tes­ti­mo­nial i més aviat per a nostàlgics,
però que aquell sec­tor també havia de ser pre­sent a l'acte per fer ben àmplia la visi­bi­li­tat de tots els sec­tors soci­als. Per a resu­mir-ho en una frase: ni els de la Lliga van ser una colla de traïdors,
ni en Macià ho va ser quan va nego­ciar una auto­no­mia i un esta­tut reta­llat. Prou de voler apro­piar-se del que és
de tot­hom, prou de rene­gar de tots els qui ens han dut fins aquí, d'una banda i de l'altra, i a tre­ba­llar tots per la síntesi per­fecta que encara pot pro­duir la unió de l'espe­rit de Prat de la Riba amb l'espe­rit de Macià. Si ens hem tro­bat, si ens hem unit, apro­fi­tem-ho. Fa cinc anys que les dia­des són un èxit i les divi­si­ons ideològiques han que­dat en segon pla davant l'objec­tiu final. Fem el favor de no mal­ba­ra­tar-ho, i de no
dei­xar-nos dis­treure per Dan­tes Fachíns ni per Dur­ru­tis (molt abans
Sal­va­dor Seguí) ni pels ler­rou­xis­tes dis­fres­sats de nova política, ni per per­so­nes que s'atre­vei­xen a dir “màfia” i “casta” ale­gre­ment i pel broc gros. No podem caure en aquesta deriva mise­ra­ble i pro­vin­ci­ana, anem a cul­mi­nar l'auto­de­ter­mi­nació de Cata­lu­nya.
La gent del mig, les “clas­ses mit­ja­nes” si en voleu dir així, no desit­gen una altra cosa i no per­do­na­ran rellis­ca­des com les de Sant Boi. Tots a una, en aquest tram final. Sense exclu­si­ons inne­cessàries. I després, si voleu i encara us diver­teix, ens llan­cem les pedres que faci falta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia