Opinió

Tribuna

La lepenització dels esperits

“A França es registra un lent desplaçament vers els postulats d'una dreta que veu en un racisme destraler una oportunitat política

Tot just el mateix dia que es come­tia l'atemp­tat a Char­lie Hebdo es pre­sen­tava a París la novel·la Sub­missió, de Mic­hel Houe­lle­becq. L'obra, de política-ficció, plan­te­java la isla­mit­zació pro­gres­siva de França, sim­bo­lit­zada pel tri­omf elec­to­ral a les pre­si­den­ci­als d'un can­di­dat musulmà, encara que també a par­tir de la com­pra de volun­tats amb diners del Golf, fer­vor religiós, opor­tu­nisme per­so­nal, dis­so­lució dels valors repu­bli­cans i des­mo­ra­lit­zació de bona part d'una soci­e­tat fran­cesa reduïda a una situ­ació d'apa­tia i impotència. Aquest ha estat un lli­bre polèmic apa­re­gut en un moment deli­cat, car a la sen­sació de malaise, el males­tar que els fran­ce­sos estan arros­se­gant aquests dar­rers anys s'hi ha afe­git un estiu tràgic en què la violència política ha gene­rat un estat de psi­cosi

col·lec­tiva.

Qui coneix una mica la història de França sap que l'ombra de la des­mo­ra­lit­zació és allar­gada, i molts reco­nei­xen el fan­tasma del der­ro­tisme del 1939-1940, quan les defen­si­ves línies Magi­not van esmi­co­lar-se davant l'atac con­tun­dent d'un ene­mic deci­dit. Avui França sem­bla viure sota les múlti­ples ten­si­ons d'una glo­ba­lit­zació econòmica que ataca la seva forma de vida i una ide­o­lo­gia política, l'isla­misme, que qüesti­ona els seus valors repu­bli­cans. La der­rota dels tre­ba­lla­dors enfront l'agenda neo­li­be­ral d'Hollande (amb la seva loi tra­vail, l'atac a les 35 hores, l'onada de suïcidis a les grans empre­ses per estrès labo­ral...) sem­bla haver dei­xat política­ment orfes bona part dels fran­ce­sos. Per la seva banda, la isla­mit­zació d'accent wah­ha­bita cada vegada més evi­dent a l'espai públic és con­tem­plada com un qüesti­o­na­ment de les con­ques­tes soci­als i indi­vi­du­als del dar­rer mig segle. La polèmica del bur­quini, vis­cuda amb espe­cial inten­si­tat, ha estat per­ce­buda com una esmena a la tota­li­tat dels prin­ci­pis de lli­ber­tat sexual, igual­tat de gènere o el dret a l'ús del propi cos. Mal­grat debats ina­ca­ba­bles de sords (quan hi ha fe, difícil­ment hi caben raons), els vels en les seves diver­ses vari­ants són con­tem­plats per bona part de la soci­e­tat fran­cesa no pas com una opció per­so­nal voluntària sinó com un volun­ta­rista (o invo­lun­tari) gest de pro­pa­ganda política, amb l'objec­tiu d'ero­si­o­nar el laïcisme repu­blicà. Para­do­xal­ment, l'Islam rigo­rista i pro­se­li­tista sem­bla gua­nyar ter­reny no només entre els joves de ban­li­eue sinó també entre per­so­nes amb com­petència i pro­jecció pro­fes­si­o­nal, entre dones i joves, i alhora sem­bla capaç de fer con­ver­sos. De fet, aquest és un patró que també es repe­teix a Cata­lu­nya, tal com ha pogut com­pro­var en un excel·lent tre­ball d'inves­ti­gació –Com­ba­tents d'Allah– la peri­o­dista Anna Tei­xi­dor. Sem­bla que els valors forts (ordre, dis­ci­plina, jerar­quia, fe, força, sub­missió) sem­blen atrac­tius a l'hora de tro­bar un espai i for­jar una iden­ti­tat. A prin­ci­pis del segle XXI, Nietz­sche es rei­vin­dica enfront d'una hipotètica decadència occi­den­tal.

En tota aquesta història, la violència n'és una part, encara que pas no l'única. Es regis­tren muta­ci­ons pro­fun­des en la visió d'una part dels musul­mans fran­ce­sos. Una de les grans teòriques del nou isla­misme és Hou­ria Bou­teldja, por­ta­veu del Par­tit dels Indígenes de la República i autora de diver­sos lli­bres. Bou­teldja arti­cula un dis­curs que alguns han ano­me­nat com a “racisme anti­blanc”, que rei­vin­dica el comu­ni­ta­risme, que con­si­dera els valors repu­bli­cans una mos­tra de neo­co­lo­ni­a­lisme i que cerca l'hege­mo­nia i soli­desa dels valors musul­mans enfront d'una França (i un Occi­dent) impo­tent i en declivi. En certa mesura és com un déjà vu del que va repre­sen­tar Mal­com X als Estats Units dels anys sei­xanta, i com a la soci­e­tat nord-ame­ri­cana de l'època, causa de ten­si­ons soci­als i pola­rit­zació d'opinió pública.

Enfront d'aquesta com­plexa i explo­siva situ­ació, bona part de les esquer­res han que­dat desa­cre­di­ta­des davant els sec­tors que afir­men defen­sar. El rela­ti­visme cul­tu­ral amb què trac­ten aques­tes qüesti­ons han fet que tre­ba­lla­dors i sec­tors popu­lars que veuen qüesti­o­nats valors, refe­rents i iden­ti­tats se'n dis­tanciïn. No hi ajuda el fet de les con­tra­dic­ci­ons que exhi­bei­xen com defen­sar el col·lec­tiu LGTB o el femi­nisme, i alhora mos­trar com­pli­ci­tat amb per­so­nat­ges homòfobs com ara Bou­teldja i com­prensió amb una xaria que con­si­dera les dones unes per­ma­nents menors d'edat. Davant de tot això, a França es regis­tra un lent des­plaçament vers els postu­lats d'una dreta que veu en un racisme des­tra­ler una opor­tu­ni­tat política. Estaríem par­lant d'un feno­men que ja fa alguns anys Robert Badin­ter va ano­me­nar “la lepe­nit­zació dels espe­rits”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.