Keep calm
No tots són iguals
De les persones corruptes que s'han embutxacat diner públic, es comprova que no n'hi ha cap, ni un, ni de la CUP ni d'ERC
Divendres que ve se celebra el Dia Mundial Contra la Corrupció i, a diferència de la majoria de les causes que ostenten un dia mundial, aquesta no està en extinció. Ho han demostrat una cinquantena de periodistes coordinats per David Fernández i Àlex Romaguera en un llibre que ha necessitat 700 pàgines i quatre volums: l'Atles de la corrupció als Països Catalans, editat per Llibres per la Unitat Popular i Edicions Pol·len. Un estudi exhaustiu sobre les causes i les xifres de la corrupció i el frau, identificant tots els càrrecs polítics que s'han embutxacat diner públic a les Illes Balears, al País Valencià i al Principat. Segurament el llibre hauria tingut molta més repercussió mediàtica si la seva publicació no hagués coincidit amb la mort de Rita Barberá, però ja se sap com funciona aquest tel d'hipocresia disfressada de bona educació que embolcalla la defunció de personatges significats.
Del treball gairebé enciclopèdic de Fernández i companyia, n'hem de treure dues lliçons. La primera, el llast que suposa per a un país carregar damunt les espatlles un robatori d'aquesta magnitud; els autors quantifiquen el cost social de la corrupció en 40.000 milions d'euros a l'Estat espanyol, i els Països Catalans no en queden al marge; ara mateix tenim 605 encausats per corrupció, 147 investigacions obertes i 700 causes per frau fiscal. Potser per aquella dita que diu que “quan el mal ve d'Almansa a tots alcança”, els catalans som els qui més frau patim, fins al punt que es calcula que el frau té un sobrecost anual per a cada català de 2.120 euros. Si volem construir un país nou, haurem de fer net i, sobretot, establir mecanismes perquè la corrupció no quedi impune.
I la segona lliçó de l'Atles de la corrupció és que no podem continuar dient que “tots són iguals”, perquè no és cert. Revisant les llistes dels noms i cognoms de les persones corruptes que s'han embutxacat diner públic es comprova que no n'hi ha cap, ni un, ni de la CUP ni d'ERC. Que no paguin justos per pecadors. I el més important: que els pecadors paguin.
