Opinió

A la tres

Bons propòsits

“El famós diàleg serà, en el millor dels casos, una rastellera de promeses que mai no es compliran

Què, fent bons propòsits? Fent la llista de totes les coses que hem fet mala­ment i que no tor­na­ran a pas­sar l'any que ve, oi? La cigar­reta que ens estem fumant amb posat entre cul­pa­ble i des­a­fi­a­dor, segons els casos, ja serà l'última? Ui, ja hem comp­tat les calo­ries de la man­tega que estem este­nent ale­gre­ment a la tor­rada i que després enter­ra­rem amb mel­me­lada de préssec? O les de la mag­da­lena que suca­rem al cafè amb llet? Ah, que aquest any sí? Que del gener no passa que anem al gimnàs? Com l'any pas­sat i l'altre? Per­fecte, doncs.

Perquè, en canvi, jo sí que els puc expo­sar algu­nes coses que no can­vi­a­ran. Que en el 2017 ens sem­blarà estar com en el 2016, el 2015 i el 2014. Fins i tot hi lle­gi­rem i sen­ti­rem coses que ens sem­blarà que hem retro­ce­dit 90 anys ben bons.

Com ara que el 2017 segui­ran plo­vent des de Madrid les nega­ti­ves perquè ens puguem expres­sar lliu­re­ment a les urnes. És igual que hi hagi un 85 per cent de cata­lans que vul­guin ser con­sul­tats, sense que això pres­su­posi cap resul­tat con­cret. Ells con­ti­nuen amb la jacu­latòria que hi ha una gran majo­ria de cata­lans que se sen­ten espa­nyols –encara que mai s'hagin moles­tat a com­pro­var-ho– i, per sobre de tot, que la Cons­ti­tució no ho per­met.

De manera que els de sem­pre segui­ran cons­truint el dis­curs –que és de fa un segle– que intenta asso­ciar una petició lliure, democràtica, cívica i pacífica, amb la impo­sició i la violència. En una ree­dició del tot s'hi val, s'intenta equi­pa­rar la uni­tat impo­sada des de la por i el post­fran­quisme amb la raci­o­na­li­tat, la moder­ni­tat, el progrés i la cul­tura. Natu­ral­ment, els que defen­sen el democràtic dret a deci­dir som als antípodes: ni som raci­o­nals, ni moderns ni, per des­comp­tat, cul­tes.

A la vista de com estan les coses i que el famós diàleg serà, en el millor dels casos, una ras­te­llera de pro­me­ses que mai no es com­pli­ran –ja se n'ocu­pa­ran els barons del PP i del PSOE, de la feina bruta–, el millor propòsit que podem fer aquest 2017 és reno­var el que ja teníem per aquest any que ara s'acaba. No cal que l'escri­gui, oi?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia