Opinió

Vuits i nous

El gran carnaval

“Les cavalcades dels Reis sintetitzen les processons religioses i festives

Encara els Reis. Jo sos­tinc fa anys que sabem orga­nit­zar molt millor les pro­ces­sons de Set­mana Santa que les rues de car­na­val. Deixo de banda les pobla­ci­ons on les des­fi­la­des car­na­va­les­ques són una autèntica i tre­ba­llada tra­dició i pre­sen­ten un deves­sall ima­gi­na­tiu. En les altres, que són la majo­ria, el car­na­val és una festa que sem­bla que s'hagi de cele­brar per força i perquè toca i, com totes les coses forçades, deri­ven en un autèntic des­as­tre. A Mataró fa qua­ranta anys que inten­tem orga­nit­zar un car­na­val. Ho hem pro­vat tot, ens hem posat el bar­ret de cas­ca­vells del dret i del revés, hem assa­jat tots els mati­sos d'un pregó cana­lla que resulti més o menys ofen­siu, hem fet bufar mol­tes ban­des musi­cals, i al final sem­pre ha resul­tat que la banda no té bufera –perquè, com diu l'amic musicòleg Esteve Genís, en aquest país no sabem tocar la trom­peta– i que el pregó o ha ofès massa, i lla­vors s'ha hagut de dema­nar perdó als dam­ni­fi­cats, o no ha ofès ningú, i lla­vors s'ha hagut de dema­nar perdó al públic. Veig pas­sar la rua i sem­pre penso que els balla­dors esta­rien d'acord amb mi a sol·lici­tar que arribi com més aviat millor la Qua­resma. Com que ningú no sap què és la Qua­resma i els que ho saben la igno­ren, posem que els balla­dors espe­ren ficar la dis­fressa a l'armari i no haver-hi de pen­sar més. En canvi, les pro­ces­sons de Set­mana Santa... Els meus con­ciu­ta­dans hi pro­jec­ten tanta fe, esmer­cen tanta feina a con­fec­ci­o­nar ves­tes i capes i tanta força a pas­se­jar imat­ges, que jo diria que tot­hom mira amb molt recel l'arri­bada de la Pas­qua.

Rec­ti­fico i matiso. Hi ha una rua que ens fun­ci­ona, aquí i a tots els pobles, i aquesta és la caval­cada dels Reis. Pot­ser perquè és la síntesi de la de car­na­val i la de Set­mana Santa: mei­tat fes­tiva, mei­tat reli­gi­osa. De fet, és el punt de tro­bada entre els efec­tius humans dis­bau­xats de car­na­val i els peni­tents de Diven­dres Sant. Tots hi par­ti­ci­pen. Surt la banda que acom­pa­nyarà Jesu­crist al Cal­vari i, rebent els Mags que li van cele­brar el nata­lici, bufa i se la sent. Les auto­ri­tats obser­ven les caval­ca­des satis­fetíssi­mes: con­cen­tren tota la població, entre els que hi figu­ren i els que les miren, i aca­ba­ran amb un dis­curs ama­ble al balcó de l'ajun­ta­ment, i no amb una pluja d'impro­pe­ris com per car­na­val.

Billy Wil­der va fil­mar El gran car­na­val per denun­ciar el peri­o­disme sense entra­nyes. El dia de Reis, els peri­o­dis­tes tot l'any més incle­ments amb els que manen i que es dei­xa­rien matar abans de con­tra­dir el lli­bre d'estil que indica que només s'han de publi­car veri­tats con­tras­ta­des, par­len dels Reis amb un punt de mel i com si tin­gues­sin una cor­poreïtat real, i els cro­nis­tes de les caval­ca­des escri­uen com si els nens lle­gis­sin dia­ris o com si hi hagués algun adult que encara hi creu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.