Arreu hi haurà guerra

De Moga­dis­cio a Kabul, pas­sant pel Caire i Istan­bul, de Berlín a Kabul, pas­sant per Jeru­sa­lem i Bag­dad, el dar­rer mes, de l'11 de desem­bre al 10 de gener, més de 25 atemp­tats han des­tor­bat la pau i s'han empor­tat les vides de cen­te­nars de per­so­nes arreu del món. Bag­dad ha tor­nat a ser la capi­tal de la sang, amb 129 morts i cen­te­nars de ferits, en sis atemp­tats amb cotxe bomba, la majo­ria en mer­cats i zones de majo­ria xïita a Ciu­tat Sadr o Najaf. La mino­ria copta del Caire va patir, l'11 de setem­bre, un atac a la seva cate­dral: 23 morts i una cin­quan­tena de ferits, tots civils egip­cis. El mateix dia al port de Moga­dis­cio, la capi­tal de Somàlia, explo­tava un arte­facte i s'empor­tava 20 per­so­nes; a Somàlia els ferits no es comp­ten, només els morts. També l'11 de desem­bre en aca­bar un par­tit de fut­bol a l'estadi del Besik­tas un cotxe bomba seguit d'un ata­cant suïcida mata­ven 41 poli­cies i en mal­fe­rien més de 150, en una acció rei­vin­di­cada per TAK (Fal­cons de la Lli­ber­tat del Kur­dis­tan). També a Istan­bul l'1 de gener un sol home armat irrom­pia a la dis­co­teca Reina, cone­guda pel seu ambi­ent cos­mo­po­lita i exclu­siu, i matava a trets 39 per­so­nes de 19 naci­o­na­li­tats, la majo­ria àrabs del Pròxim Ori­ent, i dei­xava més de 70 ferits. El 17 de desem­bre a Kay­seri, Tur­quia, amb cotxe bomba, el TAK matava 17 sol­dats. El 18 a Aden, al Iemen, morien 49 mili­tars i 60 que­da­ven ferits en explo­tar una bomba quan feien cua per cobrar la sol­dada. El 20 de desem­bre un camió tràiler robat arra­sava les para­des del mer­cat de Nadal de Breitsc­heid­platz, a Ku'damm, l'antic cen­tre de Berlín de l'Oest. El camió va segar la vida de 12 per­so­nes i en va ferir 48. El 8 de gener un altre camió atro­pe­llava a Jeru­sa­lem Est, la part pales­tina de la ciu­tat ocu­pada, un nombrós grup de mili­tars isra­e­li­ans. A resul­tes de l'impacte 4 ofi­ci­als morien, men­tre que 15 sol­dats més resul­ta­ven greu­ment ferits. El dia 10 a Kabul un doble atemp­tat dei­xava 38 morts i 72 ferits i el mateix dia, a Kan­da­har, al sud del país, una bomba que explo­tava en un hotel matava 9 per­so­nes, 5 d'elles del cos diplomàtic dels Emi­rats Àrabs. Amb­dues acci­ons van ser rei­vin­di­ca­des pels grups tali­bans.

Mort escam­pada a preu fet, en un munt d'atemp­tats que por­ten el segell de la violència arreu del món. Una violència que mata en mer­cats, esta­ci­ons, dis­co­te­ques, hotels, en una estratègia sag­nant i indis­cri­mi­nada, de la qual ningú sem­bla poder esca­par. Però també hi ha una violència que s'acar­nissa amb la poli­cia, amb els mili­tars, amb les for­ces d'ocu­pació, amb les per­so­nes que fan de la mort un ofici ves­tits d'uni­forme. L'ene­mic, com­ba­tents irre­gu­lars en guer­res d'alli­be­ra­ment, o resis­tents a per­petuïtat sense futur ni pàtria. Una guerra que mos­sega amb més força al Pròxim Ori­ent, a Egipte, Pales­tina, Síria, Tur­quia, l'Iraq, el Kur­dis­tan, el Iemen, però també a Somàlia, el Pakis­tan o l'Afga­nis­tan. Una guerra que s'escampa i porta les seves con­seqüències, bom­bes i refu­gi­ats, al cor de les metròpolis de la vella Europa. Una guerra sense fronts, on no hi ha cap ciu­tat segura, enlloc, per a ningú.

Men­tre minis­tres i ban­quers s'enri­quei­xin amb el comerç opac amb els tra­fi­cants d'armes, i les famílies reials, d'aquí i d'Angla­terra, en siguin repre­sen­tants a comissió, com can­tava Bob Mar­ley, arreu hi haurà guerra.