Opinió

Keep calm

Abril

A Shakespeare l'abril sempre li va semblar un mes presumit i poc fiable. Tan inestable com l'amor. És una metàfora recurrent en la seva obra més intimista, els sonets

La potent i memo­ra­ble adap­tació al cinema d'Incerta glòria, la novel·la de Joan Sales, ens remet a Shakes­pe­are i al mes en curs. Sales uti­litza l'expressió “la incerta glòria d'un dia d'abril” com una evo­cació de les il·lusi­ons que va gene­rar la pro­cla­mació de la República, l'abril de 1931, en la pers­pec­tiva de la situ­ació de guerra civil que viuen els pro­ta­go­nis­tes de la novel·la. Shakes­pe­are, però, fa ser­vir les incer­te­ses climàtiques d'abril per par­lar de l'amor i les seves cir­cumstàncies. A vega­des –diu el jove Pro­teu a Dos cava­llers de Verona– els dies d'abril pas­sen del sol esplen­dorós i la glòria pri­ma­ve­ral als cels fos­cos i els rui­xats. Pro­teu està ena­mo­rat de Júlia, però per impo­sició paterna haurà d'anar-se'n a estu­diar lluny de Verona, a Milà, i lluny de la bella Júlia. Sobre aquell “amor pri­ma­ve­ral”, es lamenta, hi veu pro­jec­tada la “incerta glòria d'un dia d'abril”. A Shakes­pe­are l'abril sem­pre li va sem­blar un mes pre­su­mit i poc fia­ble. Tan ines­ta­ble com l'amor. És una metàfora recur­rent en la seva obra més inti­mista, els sonets. L'abril apa­reix enga­la­nat i jovenívol, però és incons­tant. D'això es queixa amar­ga­ment en una sèrie de sonets quan pensa en la manera com l'amant, infi­del, l'ha aban­do­nat durant un llarg hivern. Ara, amb l'abril, però, ell (no ella) ha tor­nat i el poeta es mos­tra exul­tant de poder recu­pe­rar aquell amor que havia estat “d'abril cap­tiu” i vol creure que el temps pas­sat no ha cau­sat estralls en la bellesa de l'esti­mat, que sem­bla intacta: “El dia que em vaig veure als vos­tres ulls éreu com ara bell.” El retro­ba­ment fa mira­cles i el que és vell es fa nou: “Tu meu, jo teu, com lla­vors que el teu nom jo beneïa.” La male­dicció d'abril, però, aviat con­ver­tirà el moment gloriós en noves incer­te­ses i els dos amants hau­ran d'anar assu­mint les seves imper­fec­ci­ons i la insi­di­osa capa­ci­tat del Temps per modu­lar els afers humans. Els grans ide­als –en l'amor i la història– sem­pre són sot­me­sos a les vari­a­bles que intro­du­eix l'abril.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia