opinió

El pare de l'urbanisme modern: Cerdà i la Barcelona del futur

En el marc de l'Any Cerdà, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona ofereix, fins al 28 de febrer, una exposició que vol reinterpretar el pla de l'Eixample, des de la perspectiva actual i de futur

En pocs més de quaranta anys l'Eixample estava construït sobre la immensa plana buida que separava Barcelona dels pobles del seu voltant. I durant cent cinquanta anys el seu model ha determinat la morfologia de Barcelona i la seguirà determinant

A par­tir dels Jocs Olímpics i sense que les prop de dues dècades pas­sa­des des de la seva cele­bració n'hagin min­vat l'efecte, al con­trari, fins i tot l'han incre­men­tat, Bar­ce­lona és una de les ciu­tats amb més renom inter­na­ci­o­nal. Al cos­tat d'ele­ments que des del punt de vista qua­li­ta­tiu cal­dria si més no dis­cu­tir, com ara l'arri­bada de turisme mas­siu, Bar­ce­lona és cone­guda i reco­ne­guda arreu per altres asso­li­ments. Entre aquests, pel revo­lu­ci­o­nari urba­nisme impul­sat per l'engi­nyer Ilde­fons Cerdà, fet que l'ha con­ver­tit en un refe­rent mun­dial. Con­si­de­rat el pare de l'urba­nisme modern, és una de les figu­res més impor­tants que Bar­ce­lona ha donat al món.

Amb motiu del 150è ani­ver­sari de l'apro­vació del pla de l'Eixam­ple, el 17 de juny de 1857, Bar­ce­lona cele­bra l'Any Cerdà. A través d'expo­si­ci­ons, espais de debat i reflexió, iti­ne­ra­ris urbans, pro­pos­tes edu­ca­ti­ves, acti­vi­tats espe­ci­als rela­ci­o­na­des amb les fes­tes més repre­sen­ta­ti­ves de Bar­ce­lona, espais web i arxius digi­tals i publi­ca­ci­ons, durant tot un any es difon el que el pla Cerdà ha sig­ni­fi­cat per a Bar­ce­lona, així com cap on ens podria por­tar si es fos capaç de dis­se­nyar el futur de la ciu­tat sense límits intel·lec­tu­als ni polítics, amb idees noves i revo­lu­cionàries, amb risc, tal com ho va fer Cerdà.

En el con­junt de les mos­tres orga­nit­za­des amb aquest motiu, des­taca Cerdà i la Bar­ce­lona del futur. Rea­li­tat ver­sus pro­jecte, que fins al dia 28 de febrer es pot veure en aquest indret sem­pre ama­tent a les pal­pi­ta­ci­ons de l'actu­a­li­tat urbana que és el Cen­tre de Cul­tura Con­tem­porània de Bar­ce­lona. Més de dos-cents docu­ments entre plànols, maque­tes, ins­tal·laci­ons, estadísti­ques, audi­o­vi­su­als i algu­nes inter­ven­ci­ons artísti­ques ens per­me­ten enten­dre millor el fun­ci­o­na­ment de l'Eixam­ple bar­ce­loní i des­co­brir models simi­lars arreu del món, com ara el barri de Man­hat­tan a New York, amb una xarxa urbana força simi­lar.

L'Eixam­ple, un barri on viuen actu­al­ment més de 300.000 per­so­nes i en què n'hi tre­ba­llen més de 260.000, pel qual cir­cula la xarxa de trans­ports i ser­veis més com­plexa de Cata­lu­nya, és el resul­tat d'una idea forta i raci­o­nal que en la seva apli­cació durant 150 anys ha produït una ciu­tat molt com­plexa i rica en mati­sos. Aquesta expo­sició vol fer una immersió dins de la rea­li­tat actual per tal de rein­ter­pre­tar el pro­jecte Cerdà. Sense aque­lla Bar­ce­lona no es pot enten­dre la d'avui, de cara a cons­truir la Bar­ce­lona metro­po­li­tana. Així com el segle XIX va ser neces­sari ender­ro­car les mura­lles que enco­ti­lla­ven Bar­ce­lona per eixam­plar i moder­nit­zar la ciu­tat, ara cal anar més enllà i assu­mir la major part dels rep­tes de la soci­e­tat actual des de la metròpoli. I en aquest nou enfo­ca­ment, molts dels plan­te­ja­ments que va emprar Cerdà ser­vei­xen encara perquè es basen en el benes­tar i la qua­li­tat de vida.

La idea de Cerdà –l'Eixam­ple bar­ce­loní–, digna d'un home intel·ligent i tenaç, és molt potent. En pocs més de qua­ranta anys, l'Eixam­ple estava cons­truït sobre la immensa plana buida que sepa­rava Bar­ce­lona dels pobles del seu vol­tant. I durant cent cin­quanta anys el seu model ha deter­mi­nat la mor­fo­lo­gia de Bar­ce­lona i la seguirà deter­mi­nant. Aplica a una idea antiga, la de la ciu­tat malla, una raci­o­na­li­tat moderna –des de les estric­tes ampla­des dels car­rers fins a la riquesa dels espais inte­ri­ors, una idea que té una gran capa­ci­tat de con­ta­mi­nació. Molts dels camins d'expansió de Bar­ce­lona –des del 22@ fins a la Vila Olímpica– són relec­tu­res més o menys encer­ta­des de l'Eixam­ple.

Men­tre espe­rem que Bar­ce­lona Poe­sia ompli l'Eixam­ple i les seves edi­fi­ca­ci­ons amb acti­vi­tats rela­ci­o­na­des amb aquest visi­o­nari –Cerdà fou molt cla­ri­vi­dent en enten­dre i pre­veure com evo­lu­ci­o­na­ria el ter­ri­tori a cavall entre els avenços econòmics, indus­tri­als i soci­als– i que l'Any Cerdà es clo­gui amb la redes­co­berta per part dels ciu­ta­dans de Bar­ce­lona de la Dia­go­nal, amb la pro­posta Dia­go­nal Nit, al CCCB podem dis­fru­tar amb les apor­ta­ci­ons de l'urba­nista Ilde­fons Cerdà quan ser-ho era una abso­luta nove­tat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.