Opinió

De set en set

Ferrante ho peta

Per ella, escriure és una seducció llarga, extenuant i plaent alhora

Quan parlem de llibres, el terme fenomen només respon al nombre ingent de llibres venuts. En el cas d’Elena Ferrante, s’hi suma l’alta qualitat literària. El fenomen Ferrante creix amb un enigma: ningú ha vist mai la cara de l’autora de L’amor que molesta, Els dies de l’abandonament i La filla fosca, obres que Navona Editorial ha publicat en català en una traducció, per què no dir-ho, molt lluïda. Elena Ferrante és el nom fals d’Anita Raja. Segons ella, els diaris diuen mentides i la televisió és una farsa. Per això, en comptes de triar l’anonimat, escull l’absència per poder escriure en llibertat. Ferrante s’ha convertit en una sensació literària sense participar en el circ de la promoció. Per ella, escriure és una seducció llarga, extenuant i plaent alhora. Les seves són novel·les de gran potència psicològica, gens amables, fetes de gestos. Llibres que desperten reaccions viscerals perquè ella els escriu des d’un nus. La seva veritat deriva de la seva vivència, fràgil i feroç. Tracta la maternitat com una experiència emocionant i al mateix temps terrorífica. Supera les dones trencades dels clàssics i de Simone de Beauvoir i només les esquerda. Són heroïnes del nostre temps, dones cultes que han estudiat i que es clivellen amb la pèrdua de la mare, l’abandonament del marit o l’hostilitat d’un fill. Es debiliten, és clar, són humanes. Però no volen ser dones trencades: reaccionen, s’aixequen, viuen i no estan absorbides per l’Home universal. Avui arriba a les llibreries La frantumaglia en català, a Navona. Llegiu el dietari d’una gran escriptora.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.