Opinió

LA GALERIA

La felicitat

L’esport gironí viu immers en una onada de felicitat que no amaguen les renovacions de l’Spar, que es visualitza amb Amagat i ja la té l’hoquei

Parlar de la felicitat és complicat. És un concepte molt subjectiu i que, pràcticament, cada individu pot veure de manera o perspectives diferents. Aquest cap de setmana, la felicitat ha entrat de ple en el món de l’esport. Un dels jugadors de bàsquet del Barça admetia que el canvi radical de l’equip havia estat gràcies al nou entrenador. Pesic ha convertit un grup de perdedors en els campions de la copa del rei de bàsquet. En les declaracions d’Heurtel per explicar aquesta metamorfosi meteòrica en només uns dies ho atribuïa al fet que Pesic els ha tornat la felicitat. Aquest és el secret de la majoria dels èxits de la vida, ja sigui per a petites fites o grans desafiaments. Si ho traslladem a l’esport gironí també podem veure com són els entrenadors dels equips gironins de futbol, bàsquet o hoquei. Segurament, Machín és aquell home tranquil que sempre sap donar al jugador allò que necessita. Com Pesic, se’l veu estricte amb els que li fallen, però tampoc té por de canviar els seus pensaments o accions si algú es guanya el lloc amb treball i persistència. Aday havia fallat el penal contra el Sevilla i divendres va tornar a posar-lo a l’11 titular, una mostra de confiança que a la ment del jugador val el seu pes en or i qui sap si li obrirà la titularitat també al Camp Nou. El mateix passa amb Èric Surís. És simptomàtic que jugadores claus com Colhado o Núria Martínez ja hagin passat pels despatxos de l’Spar Citylift per renovar els seus contractes. La catalana i la brasilera admetien sentir-se felices i molt a gust a la capital gironina i amb el grup. Uns altres que viuen immersos en la felicitat són l’equip d’hoquei del Girona CH. Són quarts i aquest cap de setmana tenen un repte colossal: superar el Barça a la copa del rei que es disputa a Lloret. L’esport gironí també demostra la felicitat que ara els blaugrana han redescobert amb Pesic a la banqueta i que no tenien amb Alonso o amb Bartzokas. Imagino la felicitat d’Eloi Amagat quan divendres Machín li deia que es preparés per saltar al camp. Només uns centímetres van impedir que Amagat no només debutés sinó que marqués a passada de Lozano. Ja els deia que la felicitat fa de mal mesurar i la vida, en l’àmbit que sigui, sempre ens posa a prova quina és la intensitat de felicitat que vivim. Però veient els miracles esportius que s’obtenen sent feliç, facin-me cas, aixequin la mirada i somriguin de felicitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.