Opinió

De set en set

Idioma clar

A Espanya tothom hauria d’entendre i respectar, si més no, el català

Ho va publi­car el 1970, a ABC, qui havia estat direc­tor de la Real Aca­de­mia de la Len­gua Española, l’andalús José María Pemán: “Hablar o leer o apren­der el catalán es un hecho sim­plicísimo. Se trata de beber un vaso de agua clara.” Deia que a Espa­nya tot­hom hau­ria d’enten­dre i res­pec­tar, si més no, el català. Les esco­les espa­nyo­les cal­dria que adoc­tri­nes­sin amb aquesta idea de Pemán. El seu no era ni és un cas aïllat. Les per­so­nes cul­tes de Cas­te­lla, Anda­lu­sia, Galícia i Cata­lu­nya poden escol­tar i lle­gir qual­se­vol idi­oma romànic. En rea­li­tat, cas­tellà, català, gallec, italià, por­tuguès i francès són dia­lec­tes del llatí. També ara gent d’arreu d’Espa­nya pensa com Pemán. Hi ha acadèmics cata­lans que ho expe­ri­men­ten amb tena­ci­tat. Un d’ells és Josep Maria Figue­res, pro­fes­sor d’història del peri­o­disme a la UAB. Amb con­fiança heroica neda sovint en aigües hos­tils al català. No fa cas del parer d’amics escèptics. Pensa que sem­pre hi ha a Espa­nya per­so­nes intel·ligents i hon­ra­des que apre­cien el nos­tre idi­oma. Ho ha cons­ta­tat ara en acon­se­guir que un tri­bu­nal con­tenciós admi­nis­tra­tiu rec­ti­fiqués la reso­lució d’una comissió minis­te­rial que no li va valo­rar un lli­bre en català. Ja ho havia vis­cut fa anys quan un lle­trat del Minis­te­rio va remar­car que podia expres­sar-se en català en les opo­si­ci­ons per acce­dir al cos de pro­fes­sors uni­ver­si­ta­ris. Gràcies a voga­dors intrèpids en mars inhòspi­tes com Figue­res, hi ha fun­ci­o­na­ris espa­nyols que saben beure l’aigua clara cata­lana que recep­tava Pemán.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.