opinió

La Devesa. Gestió de present i de futur

L'autor de l'article replica les afirmacions d'Albert Riera, regidor d'Unió Democràtica, sobre la Devesa de Girona

El pas­sat diu­menge 28 de febrer, el Sr. Albert Riera, regi­dor d'Unió Democràtica a l'Ajun­ta­ment de Girona, va publi­car un escrit acu­sant el govern muni­ci­pal de con­si­de­rar la Devesa «un pro­blema, una nosa i un molí qui­xo­tesc que cal aba­tre». També par­lava d'«ensurts i des­propòsits» i d'«il·lega­li­tats mani­fes­tes». Sin­ce­ra­ment, crec abso­lu­ta­ment esbi­ai­xats i ten­den­ci­o­sos aquests qua­li­fi­ca­tius. Aquesta mena d'adjec­ti­vació dramàtica i apoteòsica és la que ens té acos­tu­mats l'opo­sició, i que fa un escàs ser­vei a la ciu­tat i a la ciu­ta­da­nia. És cert que tot és millo­ra­ble, però l'exa­ge­ració i el catas­tro­fisme no són les eines per a la millora. Tot el con­trari: fan per­dre cre­di­bi­li­tat a l'acu­sa­dor.

Sobre les afir­ma­ci­ons del Sr. Riera m'agra­da­ria acla­rir alguns aspec­tes. En pri­mer lloc, la pro­posta de tala (necessària, impres­cin­di­ble i auto­rit­zada per la Comissió de Patri­moni de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya) dels nou exem­plars de plàtans per ubi­car-hi el pou d'accés al túnel del tren d'alta velo­ci­tat, fou nego­ci­ada per l'Ajun­ta­ment i ADIF. S'optà per rea­lit­zar-la en un indret amb el mínim impacte i amb una afec­tació menor als peus dels plàtans de major enti­tat. A més, l'actu­ació es va dur a terme amb un mètode costós i laboriós, que asse­gu­rava la no afec­tació a altres peus del vol­tant, tot fent una tala «de dalt a baix» i no pas ser­rant des de la base del plàtan. Per tant l'Ajun­ta­ment ha asse­gu­rat la res­tau­ració de l'entorn per part d'ADIF un cop aca­ba­des les obres. A més, s'han acor­dat diver­ses mesu­res com­pen­satòries que rever­ti­ran en la millora del parc, tot seguint les pro­pos­tes del Pla d'Usos i Gestió que està ulti­mant l'equip de govern. Sr. Riera: ADIF no actua «sense mira­ments i de manera indis­cri­mi­nada» a la Devesa, sinó que ADIF com­pleix i com­plirà allò que l'Ajun­ta­ment ha con­si­de­rat neces­sari per asse­gu­rar la pre­ser­vació del parc i dels seus ele­ments, tot fent les tas­ques ine­lu­di­bles que cal dur a terme per garan­tir, alhora, la segu­re­tat del pas del TAV per la nos­tra ciu­tat.

De l'agre arti­cle del Sr. Riera també se'n pot des­pen­dre una sen­sació de menys­preu meu per la Devesa pel fet que, set­ma­nes enrere, vaig pre­sen­tar als mit­jans un estudi tècnic que reco­mana la subs­ti­tució pro­gres­siva de peus enve­llits i malalts per altres de joves i, en alguns espais, l'espon­ja­ment de l'arbrat per asse­gu­rar la per­vivència del con­junt. No sóc engi­nyer fores­tal (tot i que, com a biòleg, ja intu­eixo aquesta evidència), però l'esmen­tat estudi, dut a terme per un dels màxims experts en plàtans del nos­tre país, reco­mana aquesta i altres inter­ven­ci­ons al parc. Un parc de difícil, cos­tosa i com­plexa gestió. Un parc exi­gent pel que fa als usos actu­als i poten­ci­als, i espe­ci­al­ment pel que fa a la cura d'un arbrat homo­geni i enve­llit, sense reno­vació espontània amb peus ten­dres, com pas­sa­ria en una forest natu­ral. Un parc que estimo, que estima tota la ciu­ta­da­nia i que esti­mem l'equip de govern i pel qual vet­lla­rem amb fer­mesa. Mal­grat les mol­tes visi­ons i pro­pos­tes exis­tents, estem segurs que ple­gats acon­se­gui­rem el que tots volem: una major uti­lit­zació i freqüentació de la Devesa (d'aquí la nos­tra pro­posta d'ubi­car-hi una ins­tal·lació espor­tiva inte­grada, com passa a tants i tants parcs esplèndids de moder­nes i exem­plars ciu­tats del món), com­pa­ti­bi­lit­zant els usos amb la pre­ser­vació dels valors, jar­dins, recs, pas­seigs i els seus 2.400 plàtans.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.