plaça major

No sempre pot guanyar qui més vots té

El problema és actuar com si estiguéssim en un règim majoritari quan estem en un de proporcional

És molt cor­rent sen­tir dir a la gent que ha de gover­nar aquell que hagi obtin­gut més vots en unes elec­ci­ons. Així li estan donant la raó a A. Mas quan rei­vin­dica freqüent­ment el seu dret a ser ell el Pre­si­dent. Sem­bla­ria una cosa lògica, però no és certa política­ment. És una opinió interes­sada i com­ple­ta­ment falsa. Seria pos­si­ble una per­fecta gover­na­bi­li­tat del país? Es podria por­tar enda­vant un pro­grama? Tenint en compte que té 567.167 vots menys que el tri­par­tit i 259.258 si s'ajun­tes­sin CiU i el PP, la gover­nança de Cata­lu­nya seria difícil amb una tal mino­ria. És injust? Seria injust el con­trari. Calen majo­ries per poder gover­nar, i les majo­ries en un règim par­la­men­tari pro­por­ci­o­nal s'obte­nen amb ali­an­ces si no es té la majo­ria abso­luta, agradi a un par­tit o no. Per tant, la raó es troba que es tracti d'un règim pro­por­ci­o­nal o majo­ri­tari.

El règim majo­ri­tari con­sis­teix bàsica­ment en el prin­cipi: «Win­ner takes all», o sigui que el gua­nya­dor s'ho emporta tot. Si l'estat fede­rat de Califòrnia té 55 escons en joc, sig­ni­fica que aquell que gua­nya les elec­ci­ons se'ls emporta tots encara que sigui per un vot sola­ment. Als EUA, però, es pot donar el cas de tenir més vots popu­lars (cas d'Al Gore i Bush) i per­dre les elec­ci­ons, però en tot cas sem­pre gua­nya, nor­mal­ment, qui més vots obté (en aquest cas es tracta de tenir més vots elec­to­rals). Sol ser un règim on hi ha una gran con­cen­tració de poder, bipar­ti­disme, escassa acti­vi­tat de referèndums, pre­si­den­ci­a­lisme, governs homo­ge­nis...

En el règim pro­por­ci­o­nal, com el cas del sis­tema d'Hondt, adop­tat per llei per l'Estat espa­nyol ( CE art 68, i 162-3 per la Llei de Règim Elec­to­ral), i per l'Esta­tut (art. 56.1.2), les carac­terísti­ques fona­men­tals són: el mul­ti­par­ti­disme, les grans coa­li­ci­ons, l'ús de la democràcia directa, bica­me­ra­lis­mes equi­li­brats, des­cen­tra­lit­zació, la dis­persió de poder, la pro­porció dels vots obtin­guts, segons diver­ses fórmu­les (Hare, per exem­ple)... I els resul­tats no són els matei­xos si el recompte es fa amb cir­cums­crip­ci­ons pro­vin­ci­als o única, de la fórmula que uti­lit­zem per comp­tar els vots, de la forma de la can­di­da­tura, segons siguin des­blo­que­ja­des o tan­ca­des o ober­tes, segons quina sigui la bar­rera legal adop­tada... El pro­blema es troba a actuar com si estiguéssim en un règim majo­ri­tari quan estem en un de pro­por­ci­o­nal, com fan alguns ansi­o­sos de poder.

S'entén, doncs, per què s'ha frus­trat la reforma del nou sis­tema elec­to­ral. Almenys a escala esta­tal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.