Opinió

Tribuna

Misses pel país

“La capella està plena de sentit

La Lliga Espi­ri­tual de la Mare de Déu de Mont­ser­rat ha cele­brat la missa de Sant Jordi a la cape­lla que aquest sant té dedi­cada al Palau de la Gene­ra­li­tat. Aquesta missa se cele­bra anu­al­ment per una con­cessió a la Lliga quan aquesta va cedir a la Gene­ra­li­tat una relíquia de sant Jordi en una custòdia obra de l’argen­ter Sunyer i datada el 1932. Enguany s’ha fet al juliol perquè no s’ha vol­gut cele­brar fins que s’aixequés l’apli­cació del 155.

Tot i que als laïcis­tes més pri­ma­ris els pot gene­rar certa urticària pen­sar que al Palau de la Gene­ra­li­tat hi ha una cape­lla i que oca­si­o­nal­ment s’hi cele­bra culte, la rea­li­tat és que, amb una mínima pers­pec­tiva històrica, la cape­lla està plena de sen­tit. Les referència a sant Jordi al Palau són cons­tants. Figu­res del sant han estat sem­pre pre­sents a les diver­ses façanes que l’edi­fici ha tin­gut i també en dife­rents estan­ces. Més enllà de les lle­gen­des que envol­ten la seva figura, de gran popu­la­ri­tat, l’apel·latiu de sant està vin­cu­lat al fet que l’Església catòlica el va cano­nit­zar al segle V. La seva vene­ració a Cata­lu­nya es remunta al segle XI. Que un petit espai del Palau esti­gui dedi­cat al culte catòlic vers aquest sant és un signe de les pro­fun­des arrels històriques i popu­lars de la ins­ti­tució de la Gene­ra­li­tat. Canònica­ment és una cape­lla par­ti­cu­lar ads­crita a la pre­sidència de la Gene­ra­li­tat i, per tant, sense cap dependència de l’arque­bis­bat de Bar­ce­lona ni de la jerar­quia catòlica en gene­ral.

L’his­to­ri­a­dor Hilari Ragué va tro­bar con­sig­nada en l’obra d’un polític espa­nyol, catòlic i repu­blicà, la sor­presa que va pro­duir-li una visita al Palau, el 23 d’abril de 1936, acom­pa­nyat del pre­si­dent Com­panys. Va veure un palau ple de flors i de fidels que el visi­ta­ven i que ana­ven a vene­rar la relíquia del sant a la cape­lla. Aquest va dir al pre­si­dent: “Caram, esti­mat Com­panys, la veri­tat és que no es coneix gaire que hi hagi al front d’aquesta casa un lliu­re­pen­sa­dor com vostè.” Com­panys va res­pon­dre amb gran seri­e­tat: “Jo soc el gover­nant tran­si­tori i no tinc cap dret a impo­sar a ningú el meu cri­teri per­so­nal. Aques­tes bones gents són les que des de fa segles venen a resar al sant aquest dia. El meu deure és de res­pec­tar-les i defen­sar-les. Jo no hi entraré. Soc aquí com a guardià dels drets de tots. Men­tre ocupi el meu càrrec no hi haurà ningú que per­torbi la lli­ber­tat de cap catòlic.” Malau­ra­da­ment, mesos després, Com­panys no va poder com­plir aquesta pro­mesa, però va donar pro­ves de la seva sin­cera intenció.

Per als catòlics, l’euca­ris­tia és el cimal del culte. La Lliga la cele­bra tot pre­gant pel país. Per això es diu aquesta missa de Sant Jordi. Com també, entre d’altres, la missa en sufragi dels que han donat la vida per Cata­lu­nya i els seus drets cada 11 de setem­bre a les deu del matí, a la basílica de Santa Maria del Mar, que aquest any recor­darà els 150 anys del car­de­nal Vidal i Bar­ra­quer.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.