Opinió

De set en set

‘CA-FU-NÉ’

En por­tuguès, cafuné és el gest afectuós de pas­sar els dits entre els cabells de qui esti­mes. Ell escriu: “Jo vol­dria dir-te les cons­tel·laci­ons, i fer-te mili­ons de carícies en cas­cada. Si et fallo, vull que no em per­do­nis perquè no merei­xes que ningú et tracti mala­ment. La teva presència és necessària per raons que ni el sol sap expli­car. Estic agraït a gava­dals perquè et vaig tro­bar quan no bus­cava què cer­car. Els teus cabells sobre el meu pit, que n’és de valuós sen­tir-te res­pi­rar. T’ho cre­guis o no, em sento satis­fet, perquè em vas ense­nyar com d’impor­tant és esti­mar. Si no vols dir res, fes-me un petó i no em dei­xis anar mai més. Sento que és real, t’estimo. La distància no fa el desa­mor. No fa falta bus­car més passió que la que em donà la teva olor. És que la teva mirada em des­arma. Per fi et vaig tro­bar, els petons i el cafuné, em vaig ena­mo­rar de la teva ànima. Les parau­les em sem­blen pas­sat­ge­res, crec que hi ha mil mane­res per poder demos­trar que sents alguna cosa per algú i no l’aban­do­nes encara que se’n vagi. T’espe­raré, tot i que els dies es fan més llargs i les nits no s’aca­ben a causa del meu pen­sa­ment fosc. Sé el que sento i també sé el pes que car­rego, però guardo el teu record en el més pur del meu cen­tre. Sento cada mirada plas­mada, les ments con­nec­ta­des i alçades, t’estimo, ja ho saps, i espero que això no s’aturi perquè aquest vin­cle m’agrada. T’agafo la mà men­tre nedes per cada galàxia poblada, alçant la veu en diver­ses tona­des dient molt fort: «Estic ena­mo­rada.» Tu em fas fluir i segueixo sent fort. T’haig de veure per seguir vivint. No puc viure sense tu”. Escol­teu la cançó. Cafuné.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.