Opinió

Tribuna

Eixamplar la base?

He criticat que la via unilateral s’ha intentat en un moment en què encara no en tenim, d’hegemonia social, i que una de les condicions per aconseguir la independència requereix ser més i tenir més suport social entre els catalans. Aquesta crítica la comparteixo, però quan es planteja “eixamplar la base” com la solució falla en allò més bàsic. Què vol dir eixamplar la base i com es fa? I en cas d’aconseguir-ho, amb això n’hi ha prou per a la independència? Ja la mateixa definició d’eixamplar la base parteix d’un error conceptual, que en Joan Tardà ja ha alertat. El moviment independentista és proselitista, però no som una secta evangelitzadora que il·lumina uns ciutadans sense criteri polític ni agenda pròpia. Qui cregui que amb “dades” i “arguments” les persones “es tornen” independentistes, comet una errada estratosfèrica.

Eixamplar la base vol dir fer que el moviment independentista sigui una via per incloure els interessos, valors i agenda política d’algunes de les persones que avui no en són, d’independentistes. Cal teixir aliances d’interessos mutus, potser la pista la tenim en el 3 d’octubre, quan persones no independentistes van sortir emprenyades a donar-nos suport en contra de la repressió. Hi ha una agenda reformista que té enemics comuns als dels independentistes, el règim del 1978, i que una lluita més clara contra aquests rivals comuns pot ser la via per treballar conjuntament i guanyar confiança. I potser, només dic potser, molts d’ells veuran l’independentisme com alguna cosa més que un aliat, si no la via més clara per portar endavant la seva agenda reformista.

Un altre defecte de la via d’eixamplar la base és que per si sola no serveix. Cal una feina de treball per construir un discurs que connecti els elements d’identitat compartida, un nacionalisme banal, perquè, vulguem o no, part de l’adscripció al projecte nacional català passa per una certa identificació amb el poble de Catalunya. Cal que la via combativa segueixi viva, perquè perquè algú se sumi a un projecte cal que aquest demostri dinamisme, sigui atractiu en el sentit activista. Però a més, per si sol, créixer en el suport a la independència no garanteix aconseguir-la. El que fa és reduir els costos i l’esforç que cal fer en altres vies, i garanteix la majoria per a qualsevol referèndum i transmet la imatge al món que realment hi ha una majoria que vol la independència.

Però per aconseguir-ho realment ens cal millor posició internacional, ens cal tenir clar què significa ser un moviment de ruptura democràtica i quins costos volem pagar. Significa també mirar-nos a la cara i saber utilitzar la força pacífica al carrer sense trencar el país. Significa en el fons millorar i guanyar posicions en altres àmbits on el moviment independentista no en té, de força, o la té molt limitada. En tot cas, cada cop més independentistes estan d’acord que ens cal créixer i millorar posicions, alguns fins i tot tenim alguna idea de com fer-ho. Però hem de ser sincers i explicar les carències d’aquesta via i la seva lentitud.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia