Dues bales per persona

Cada any es fabriquen al món 14.000 milions de bales, l’equivalent a dues bales per persona. Si nosaltres no en rebem cap, on van a parar? Bona pregunta de l’entitat Lloret Solidari en l’acte promocional de l’obra de teatre El pes del plom, representada recentment. Perquè és obvi que hi ha uns cossos que les allotgen i uns mecanismes legals –o no– i altament immorals que les acompanyen en el seu trajecte mortífer. La resposta, ens la donen el Centre Delàs d’Estudis per la Pau i l’Escola de Cultura de Pau amb les seves investigacions sobre el comerç d’armes i l’increment de les exportacions europees a països en guerra o en tensió sociopolítica. Alguna dada: tres dels cinc primers compradors d’armes de la UE són l’Aràbia Saudita, Egipte i l’Índia. La major part de les vendes surten de França, Espanya, el Regne Unit, Bèlgica, Itàlia, Holanda i Alemanya. Aquestes pràctiques –poderoso caballero es don dinero– fan que Europa vulneri descaradament la pròpia legislació que l’obliga a verificar la destinació final del material i a garantir que no serà utilitzat per a la repressió interna, per provocar o perllongar hostilitats i per violar els drets humans. Amb els efectes sobre les persones d’aquest pervers negoci esmorzem cada dia i, a més, no s’avança en la bona línia: la UE augmenta de manera progressiva la seva inversió en recerca militar en perjudici de la recerca per a l’abordatge pacífic dels conflictes, és a dir va preparant les guerres de demà.