Dones que obren camí

Zeinab Sekaanvand, iraniana, 24 anys, casada a la força als 15 amb un maltractador, abusada per un cunyat aprofitant les pallisses del marit, acusada de matar el seu botxí, torturada per la policia, sentenciada com a culpable de les agressions patides i executada el 2 d’octubre. Israa al-Ghomgham, saudita, 30 anys, advocada i defensora dels drets humans, participant en les protestes del 2011 contra la discriminació de la població xiïta, detinguda el 2015 per pertorbació de l’ordre públic i incitació als joves contra l’Estat, jutjada per una cort especialitzada en terrorisme en audiències en què no està present, enfronta la petició de pena de mort i res no se sap de la sessió que havia de tenir lloc el 21 de novembre per decidir el seu futur. Potser encara hi ha esperança. Per a ella i per a la resta d’activistes empresonades. Rasha al-Hasan, Rafifi al-Yasiri, Mahdi Tamimi, Suad al-Ali, Tara al-Fares, joves iraquianes molt populars en les xarxes socials, assassinades per dir i fer el que pensen, per exemple, Al-Fares: “No tinc por dels que no creuen en Déu, sinó dels que maten per provar la seva existència.” Nadia Murad, yazidita, 25 anys, esclavitzada per l’ISIS als 19, alliberada del seu captiveri i guardonada amb el Nobel de la pau 2018 en reconeixement a la seva lluita contra la violència sexual. Totes elles, i moltes més arreu del món, són dones lliures que obren camí contra el fanatisme, la intolerància i el masclisme.