Opinió

Vuits i nous

En nom del “progrés”

“No pot ser que duri: un dia els cotxes tornaran a ocupar les ciutats

Com que no me’n sé ave­nir, sem­pre hi dono vol­tes. Jo he estat tes­ti­moni directe de com ciu­tats i pobles que durant segles havien pre­sen­tat la mateixa fiso­no­mia medi­e­val o bar­roca es trans­for­ma­ven per adap­tar-se a la irrupció del cotxe. Es van tallar arbres, es van reduir vore­res, es van des­truir cases, es van ins­tal·lar semàfors verds per als cot­xes i ver­mells per als via­nants, es van pen­jar rètols i senyals que sem­pre tapa­ven un edi­fici bonic, es van fora­dar cases de car­rer per fer un garatge allà on sem­pre hi havia hagut el men­ja­dor o el dor­mi­tori dels avis... Els senyo­ras­sos del club l’Esport de prop de casa van ser dels pri­mers a tenir cotxe. Feien ser­vir la nove­tat per anar a com­prar tabac a l’estanc de la can­to­nada o per visi­tar la que­rida, dos car­rers més amunt. Un dia algú els va dur la notícia que en alguns països apli­ca­ven el “pas zebra”, davant el qual els cot­xes s’havien obli­gatòria­ment d’atu­rar per dei­xar que els via­nants es des­pla­ces­sin d’una vorera a l’altra. No s’ho van creure, van dir que no podia ser, van acu­sar el que els ho expli­cava de toca­cam­pa­nes... A més: “via­nant”? “Peatón!”, que era una forma d’insult.

Del que no em sé ave­nir és d’haver assis­tit a la reacció contrària. No m’hau­ria pen­sat mai que es replan­ta­rien arbres, es recu­pe­ra­rien pla­ces i parcs, s’eixam­pla­rien vore­res i que la majo­ria de cen­tres urbans serien un “pas zebra” con­tinu que impe­di­ria l’accés dels cot­xes. Però no és ben bé això el que em sorprèn. El que em sorprèn, el que em deixa parat, és que els con­duc­tors s’hi resig­nin. Què se n’ha fet del senyors de l’Esport que es con­tra­ri­a­ven si no podien apar­car davant mateix del seu club i davant mateix de la porta de casa seva? Per mi que en duen una de cap que no ens diuen. Els fabri­cants de cot­xes no paren de treure i ven­dre models nous. Si un mes o un any les ven­des fla­que­gen, plo­ren ells i plo­rem tots perquè vol dir que l’eco­no­mia no va com hau­ria d’anar. Si les ven­des flo­rei­xen, la satis­facció també és gene­ral i afecta fins i tot els alcal­des més favo­ra­bles a l’expulsió dels cot­xes de la ciu­tat. S’ha de trac­tar d’una fan­ta­sia momentània. Un dia o altre ens diran que ja hem gau­dit prou de les ciu­tats “paci­fi­ca­des”, i els cot­xes tor­na­ran per on solien com les aigües a les rie­res quan plou fort. Tot en nom del “progrés”, és clar. Era “progrés” faci­li­tar el pas dels cot­xes, va ser “progrés” res­trin­gir-lo... Qui ens diu que no serà “progrés” tor­nar-hi? Els nadons una tem­po­rada han de dor­mir de boca ter­rosa i una altra, panxa enlaire. Sem­blava que l’extrema dreta no havia de tor­nar. Un veí va enfo­car la porta del garatge de casa seva segons la direcció cir­cu­latòria del car­rer. El car­rer és ara pro­hi­bit al trànsit. Manté la porta i l’ori­en­tació. Aquest home espera alguna cosa. Tor­na­rem a ser “pea­tons”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia