Opinió

LA GALERIA

Cusachs

Cusachs va fer nombrosos retrats i bustos dedicats a personatges il·lustres, aplegats en una sèrie

Era un dels ter­tu­li­ans pre­di­lec­tes de Josep Pla, i venia sovint a Figue­res mal­grat els impe­di­ments físics que patia i la llu­nya­nia geogràfica. Manuel Cusachs, escul­tor mata­roní amb taller a Òrrius, el vaig tenir per bon amic durant uns quants anys, fins que la vida i les cir­cumstàncies ens van difi­cul­tar el con­tacte per­so­nal, però ens comu­nicàvem en la distància, sobre­tot ell (ho con­fesso) que no dei­xava cap any de feli­ci­tar el Nadal i de fer-me conèixer les seves expo­si­ci­ons, guar­dons, pro­jec­tes. Cusachs morí la set­mana pas­sada, gai­rebé a la mateixa edat que morí Josep Pla, amb qui havia pas­sat tan­tes esto­nes de sobre­taula al Motel Empordà de Figue­res.

La seva esposa un dia em deia que, quan en Manuel era a Itàlia, es feia dir Emma­nu­ele, la forma gre­co­lla­tina del nom d’ori­gen hebreu però que tant ita­li­a­neja. Per cert, par­lar d’Itàlia ell amb Josep Pla –Cusachs havia estu­diat a Peru­gia– solia resul­tar perillós perquè ni l’un ni l’altre sen­tien pas­sar les hores, el mateix que pas­sava amb el gran Modest Prats, a qui Cusachs també va conèixer i trac­tar. Va estu­diar dibuix i pin­tura amb el també mata­roní Manuel Cuyàs, pare del peri­o­dista i escrip­tor que honora la pàgina dos d’aquest diari, de dimarts a diu­menge. Però l’home es decantà per l’escul­tura i va ser pre­ci­sa­ment pel bust que va fer de Josep Pla, que vaig tenir el goig i la sort d’entrar en con­tacte amb ell. Cusachs va fer nom­bro­sos retrats i bus­tos dedi­cats a per­so­nat­ges il·lus­tres, aple­gats en una sèrie que ano­menà Trenta-tres cata­lans. I de Josep Pla, a més del bust, en creà el magnífic monu­ment que hi ha a Pala­fru­gell. Quan estava tre­ba­llant en el retrat, encara en vida de Josep Mer­ca­der, pro­pi­e­tari i direc­tor del Motel de Figue­res, ens va ense­nyar uns esbos­sos dibui­xats del que seria el bust, algun dels quals està encara expo­sat en el recinte del bar del dit hotel. Un dibuix magnífic, un traç per­so­nalíssim, una exqui­si­desa de línies, reflex de la seva exqui­si­desa per­so­nal.

Amb ell i amb el senyor Pla vaig pas­sar hores escol­tant i apre­nent, sabent que em tro­bava davant uns per­so­nat­ges que mai hau­ria sos­pi­tat poder conèixer i trac­tar. Tot i que no ens vèiem des de feia anys, he de dir que tro­baré fal­tar l’amic Cusachs. Perquè saber que ja no hi és, em fabrica un buit en el rosari de records que, ino­bli­da­bles i tot, es van esmor­teint sota la cen­dra del temps.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia