Opinió

LA GALERIA

40 anys d’històries

La tasca no va ser fàcil; hi havia moltes idees i il·lusió, i pocs diners per fer el Punt Diari. Però si hi ha voluntat els impediments se superen

Escol­tant les pre­gun­tes que fan els fis­cals del Tri­bu­nal Suprem i les res­pos­tes que els donen els pre­sos polítics cata­lans, s’evi­den­cia amb les cares dels magis­trats i del minis­teri públic que han des­co­bert una rea­li­tat igno­rada sobre Cata­lu­nya, els cata­lans, la soci­e­tat civil i la nos­tra manera de ser i de fer. Un fet que no és nou, ho deia el peri­o­dista de La Van­guar­dia, fill de Sant Feliu de Guíxols, Gaziel (Agustí Cal­vet), quan va escriure el 1951 que “amb el sen­tit que Cas­te­lla ha donat a Espa­nya i ha impo­sat a tots els pobles penin­su­lars, els cata­lans no som espa­nyols. No ho podem ser, ni volent. El caràcter, la manera de pen­sar i de viure, els gus­tos, els cos­tums, la llen­gua, l’escala de valors col·lec­tius: la nos­tra wel­tansc­ha­uung, com en diuen els ale­manys, ens separa total­ment, irre­duc­ti­ble­ment, de Cas­te­lla”. És aquesta manera d’ajun­tar-se per fer coses que va pro­pi­ciar que, a finals dels anys setanta, un grup de gent inqui­eta, entre els quals hi havia soci­e­tat civil, empre­sa­ris, peri­o­dis­tes, gent del món de la cul­tura i la política, cons­tituís la coo­pe­ra­tiva Papi­rus, que tenia com a objec­tiu edi­tar el Punt Diari. Una aven­tura col·lec­tiva per nor­ma­lit­zar el país després de la mort del dic­ta­dor. S’havien de can­viar mol­tes coses, tot estava per fer i en l’àmbit comu­ni­ca­tiu calia crear nous espais. A Girona, només es podia lle­gir Los Sitios, el diari del Movi­mi­ento, i per això es va aixe­car una altra mena de movi­ment, molt més popu­lar, ciu­tadà i democràtic, que apos­tava per fer un diari comar­cal en català que trenqués amb el règim. Una tasca que no va ser fàcil; hi havia mol­tes idees i il·lusió, i pocs diners per por­tar-les terme. Però quan hi ha molta volun­tat i força per enge­gar un pro­jecte, no hi ha impe­di­ments que val­guin. És el caràcter, la manera de pen­sar, l’escala de valors de què par­lava Gaziel, però també l’asso­ci­a­ci­o­nisme, l’orga­nit­zació de la soci­e­tat civil de què es parla aquests dies al Suprem. Aquests valors col·lec­tius són la base de molts pro­jec­tes, com el de treure al car­rer el febrer del 1979 un diari inde­pen­dent, català, comar­cal i democràtic. El resul­tat són qua­tre dècades de mol­tes històries que s’apun­ta­ven diu­menge pas­sat en l’espe­cial sobre els 40 anys que publi­cava aquest diari. Feli­ci­tats a la gran família de peri­o­dis­tes i tre­ba­lla­dors que al llarg d’aquests anys han con­tribuït a fer sor­tir al car­rer el que avui és El Punt Avui.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.