Opinió

LA CRÒNICA

La comunicació amb els ciutadans

Aquesta és la quarta entrada d’arti­cles sobre la visió de les prin­ci­pals línies d’inter­venció en un model de ciu­tat per a la pro­pera dècada. En l’època de la comu­ni­cació digi­tal, els ajun­ta­ments dis­po­sen d’una ocasió única per ajus­tar els seus models de comu­ni­cació i actu­a­lit­zar-los a les tec­no­lo­gies més inno­va­do­res. I no sola­ment s’han d’actu­a­lit­zar els ins­tru­ments comu­ni­ca­tius sinó, i sobre­tot, els mis­sat­ges que s’eme­ten. Podem afir­mar sense por a equi­vo­car-nos que han can­viat els mit­jans però no els con­tin­guts. El que es vol dir o fer saber con­ti­nua man­te­nint els matei­xos for­mats de fa dècades a pesar que ara s’uti­lit­zin un munt de webs no sem­pre prou intuïtives. Les ruti­nes no han pas can­viat. I en això vull inci­dir. Les xar­xes de comu­ni­cació més cone­gu­des, Twit­ter, Face­book, What­sApp, Mes­sen­ger, cor­reu, SMS, estan a l’abast de la majo­ria de ciu­ta­dans que uti­lit­zen aques­tes eines comu­ni­ca­ti­ves. I és con­tra­dic­tori que això no passi perquè “comu­ni­car” vol dir posar en “comú” o com­par­tir i què no hi ha res més noble que com­par­tir els objec­tius d’un govern en la millora de la seva ciu­tat. Alerto que no sem­pre que algú vol comu­ni­car hi ha algú a l’altre cos­tat. La fre­dor, la manca de sen­ti­ments en la tra­mesa d’infor­mació a través de les xar­xes, mal­grat les emo­ti­co­nes, la sim­pli­ci­tat de la infor­mació per les limi­ta­ci­ons de les matei­xes xar­xes, el poc con­trol sobre el que es trans­met, la regu­lació insu­fi­ci­ent i la poca for­mació en l’ús, que no abús, d’aquest sis­tema com­plex, com­por­ten una reducció del seu poten­cial i alta res­pon­sa­bi­li­tat dels emis­sors que han de triar entre els diver­sos canals de comu­ni­cació aquell més eficaç.

Els webs o les apli­ca­ci­ons muni­ci­pals tenen encara molt de camí per enda­vant per no tant pel seu poten­cial, que també, sinó per les fun­ci­o­na­li­tats que tenen. La manca d’agi­li­tat en les res­pos­tes, quan n’hi ha, a les deman­des de l’usu­ari a qui se sol·licita par­ti­ci­pació, és bas­tant limi­tada. L’apli­cació de l’Ajun­ta­ment de Girona o la de Sant Feliu de Guíxols, per posar dos exem­ples recents, no estan res­po­nent a les expec­ta­ti­ves. Com a prova, només una vegada he rebut res­posta, per part de la poli­cia, de les diver­ses quei­xes que he efec­tuat. La segona, he obtin­gut un mis­satge enllau­nat i imper­so­nal digne dels pri­mers temps de la tele­fo­nia mòbil. Si comu­ni­car és pren­dre en con­si­de­ració els ciu­ta­dans i si les tec­no­lo­gies han de ser­vir per fer-ho, estem encara lluny que això sigui així.

La comu­ni­cació ha de con­cen­trar la gestió dels ciu­ta­dans en tres tipus de comu­ni­ca­ci­ons: les per­so­nals, aque­lles que tenen a veure amb les per­so­nes i els seus pro­ble­mes; les cul­tu­rals, aque­lles que es rela­ci­o­nen amb el conei­xe­ment; i les de gestió, aque­lles que sim­pli­fi­quen pro­ce­di­ments i agi­lit­zen els tràmits amb l’admi­nis­tració. Totes tres s’hau­rien de poder fer des de qual­se­vol ter­mi­nal igual que podrem fer algun dia amb les vota­ci­ons. I em diran que això ja es fa (pres­su­pos­tos par­ti­ci­pats). Bé, seria un altre debat. I la millora de les comu­ni­ca­ci­ons, sola­ment pos­si­bles si s’arriba a la inclusió tec­nològica, serà aque­lla que superi l’anal­fa­be­tisme fun­ci­o­nal de la tècnica i per­meti (gran objec­tiu elec­to­ral i neces­sari) que arribi a tots els grups soci­als, a totes les enti­tats i asso­ci­a­ci­ons i a cada ciu­tadà en par­ti­cu­lar. La solució dels con­flic­tes (avi­sar, repa­rar bens comuns, denun­ciar), la par­ti­ci­pació ciu­ta­dana (cam­pa­nyes de pres­su­pos­tos o vota­ci­ons), la gestió (tràmits admi­nis­tra­tius a través de l’ofi­cina única) i l’acces­si­bi­li­tat a tots els regi­dors i regi­do­res, alcal­dessa i tècnics de forma àgil, per­ma­nent i recep­tiva, con­ti­nuen sent matèria pen­dent de la nos­tra admi­nis­tració. La prova, feu-la, escri­viu al vos­tre regi­dor i espe­reu res­posta. Jo, que ho he fet, encara l’espero. I d’això, ja fa tres set­ma­nes. A Salt, m’han res­post, després d’un mes. Casu­a­li­tat? No ho sé, però en deixo constància.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia