Opinió

Tribuna

Dispositius patètics

Tinc força alum­nes –noies i nois– que volen ser poli­cies. Els entu­si­asma poder garan­tir la segu­re­tat i el benes­tar de la gent, espe­ci­al­ment dels més dèbils. Cap d’ells vol dedi­car-se a apa­llis­sar els altres, galle­jar d’uni­forme o impo­sar-se amb l’ús de la força. Valo­ren l’ètica. El codi deon­tològic de la poli­cia de Cata­lu­nya (Acord GOV/25/2015) expressa que la seva cre­di­bi­li­tat “depèn, subs­tan­ci­al­ment, de la con­fiança que els seus agents siguin capaços de gene­rar en la ciu­ta­da­nia” (preàmbul). I que han de “vet­llar per (...) res­pec­tar la dig­ni­tat i l’auto­no­mia de les per­so­nes i de les orga­nit­za­ci­ons de la soci­e­tat”. De la poli­cia aquesta n’estic con­tent, me’n refio.

¿Pen­sen vostès que hi ha poli­cies que es com­por­ten de manera poc ètica?: sem­pre n’hi deu haver algun, de cor­rupte, però no podem par­lar d’un feno­men mas­siu o epidèmic, almenys en les poli­cies d’Europa. Escol­tem aquest dies guàrdies civils (GC) i poli­cies naci­o­nals (PN) que, només ara, i tots amb parau­les con­cor­da­des, es mani­fes­ten ater­rits per certa per­cepció d’odi en alguns civils entorn de l’1-O. Un feno­men pre­o­cu­pant, curiós.

Aporto dues vivències: l’1-O vaig expe­ri­men­tar l’hor­ror al col·legi Verd (Girona), on uns indi­vi­dus amb casc, bas­tons, fusells i pro­tec­ci­ons col­pe­ja­ven –amb fúria, sota ordres dels seus caps– una dona al ven­tre i un jove al cap. Sense preavís: per tre­mo­lar. Hi ha un vídeo com­plet, no edi­tat, dis­po­ni­ble. Autèntic, encara que cert tri­bu­nal no tin­gui el coratge de veure’l. On està la pro­fes­si­o­na­li­tat?; on la dig­ni­tat i l’ètica? Vaig aca­bar a l’hos­pi­tal: un PN, fort i alt, em va mirar els ulls; vam par­lar i em digué que no sabia bé què hi feien allà; pocs segons després ens pegava amb ganes, sense mira­ments. Nosal­tres, qui­ets, rebent, incrèduls. Això és un “dis­po­si­tivo” patètic, tècni­ca­ment i moral­ment, que fins al mig­dia van repe­tir arreu, ater­rint gent de pau, com vostè o jo. Aquesta feina, en casos nor­mals, cau­sa­ria seri­o­sos trau­mes psi­cològics als agres­sors. ¿Quin codi ètic els van fer seguir? Els seus caps sem­bla que s’ho mira­ven de lluny, per TV: algú havia dis­se­nyat el “dis­po­si­tivo”. Ara em ve al cap el famós i trist cas Eich­mann quan li pre­gun­ta­ven pels trens que orga­nit­zava: només eren ordres, “dis­po­si­ti­vos”. L’altre vivència és Battle in Seattle (Town­send, 2007), des­cripció fílmica rea­lista dels greus alda­rulls de la con­ferència de l’OMC (1999): milers de per­so­nes anti­glo­ba­lit­zació van ata­car la poli­cia que –amb difi­cul­tats de debò, no con­tra vells, dones i nens– va reac­ci­o­nar amb pro­fes­si­o­na­li­tat i de manera ètica. Ho feren amb dub­tes i errors, huma­na­ment. És creïble. En canvi, ¿cap GC ni PN va fer res mala­ment l’1-O? En Tra­pero, noble­ment, va reconèixer errors. Però, els per­fec­tes tenen, pot­ser, un pacte de silenci?

Ai, l’ètica poli­cial! M’he estu­diat la secció “Valo­res” (guar­di­a­ci­vil.es), cen­trada en “el honor es mi divisa”, i també els polèmics 26 arti­cles del codi deon­tològic de poli­cia.es, on s’insis­teix a pro­te­gir “la dig­ni­dad e inte­gri­dad de las per­so­nas”. Bona part de l’ope­ració Copèrnic fou lamen­ta­ble, pro­ba­ble­ment immo­ral: força consciències hau­rien de tenir remor­di­ments. Cal ser poli­cia bo: men­tir, inven­tar, cobrir-se,... no surt gra­tis, encara que –a certs llocs del món– ho sem­bli.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia