Opinió

la crònica

Manipulats

Quan arriben determinades dates en què els grups socials s’hi juguen alguna cosa, la manipulació psicològica hi té un paper essencial. La manipulació forma part de la nostra existència com a éssers humans i sempre ha existit. Abans en podíem dir capacitat de persuasió, de convicció, imposició i altres formes subtils de canviar la voluntat de les persones. Això ens passa per Nadal, quan ens bombardegen amb les ofertes i les compres inútils, el dia de la mare, del pare, en les campanyes electorals i en aquelles activitats que tenen un alt component d’emoció com pot ser l’esport, la política catalana o la inseguretat ciutadana. Les respostes que donem solen ser poc racionals. Per què funciona la manipulació emocional? Hi ha diverses raons i entre les més potents hi ha les que fan referència als mecanismes de supervivència de l’espècie humana. Estem programats per a això com si fos de fàbrica.

Hem acabat unes eleccions als ajuntaments i a Europa, amb uns resultats diferents del que seran els posteriors pactes postelectorals. El que s’havia dit i repetit fins a l’avorriment en campanya serà passat i esborrat per donar lloc al pragmatisme o als interessos de partit. La manipulació arriba a ser racionalitzada fins a admetre tot el contrari. L’engany és, una vegada més, motiu per desinteressar-se de la política i dels seus actors. El que s’havia dit és reinterpretat com per art de màgia i dona pas a tot el contrari. Es defensen les polítiques de pacte però volem governar sols, imposant el nostre punt de vista. Això ho podem veure aquests dies amb els pactes contra natura per formar govern. El llenguatge pren el protagonisme, prenyat d’emoció, per ancorar-se en el pensament. És la forma d’acceptar el que és inacceptable. Formacions polítiques d’ideari oposat, que s’han llençat missatges agressius al llarg de les diverses campanyes electorals, arriben a fer-se abraçades i enteses impròpies dels ideals que defensen. Això és possible per la feblesa anímica dels humans resultant d’unes manipulacions que arriben a les estructures més primitives del nostre cervell. Així, la manipulació és aquella estratègia calculada a què ens enfrontem diàriament i de la qual no en som conscients.

La política és el nou camp d’experimentació en la manipulació dels ciutadans, igual que ho és la publicitat i el màrqueting. L’esport és l’altre dels grans espais de manipulació de les persones. El fort contingut emocional dels resultats esportius, el sentit de pertinença a la tribu, la força social en les concentracions humanes en què es difumina la personalitat individual per donar pas al comportament irreflexiu i tribal, l’aparença, els ídols que com déus creuen modelar la perfecció, són mecanismes d’evasió universals i històrics de la humanitat. El recent descens del Girona a segona ha estat un cas de manual. L’emocionalitat d’aquest esport, negant l’evidència, va impedir l’adopció de mesures racionals, qui sap si també per altres raons inconfessables que no sabrem mai. La manipulació des dels responsables del club feia creure que el descens no seria una realitat. Cap decisió presa quan era racionalment necessària, cap explicació del perquè es va deixar que s’arribés a la desfeta veient que es complien tots els paràmetres del desastre, fa totalment il·lògica la situació. La massa, els crits, veure com lluiten, com discuteixen i com anorreen el contrari, són els ingredients necessaris perquè el nostre inconscient generi respostes irracionals, mecàniques, impulsives davant de determinats estímuls. Són actes de fe. La política i l’esport és el que tenen en comú. Ens manipulen i no ho admetem. Com a humans estem programats així, des del cervell reptilià, i per això sobrevivim. És una manera de mantenir actiu el nostre subconscient. Manipulats i sense adonar-nos-en.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.