De la C-32 a la 2030

Les idees nobles, com la bellesa, es degraden a mesura que s’escurcen les distàncies. Hem vist com es defensava la candidatura de la Costa Brava Reserva de la Biosfera amb la boca plena, com s’aplaudien les apel·lacions a la sostenibilitat i a la preservació del paisatge i es buscaven paraules profundes per donar valor al patrimoni natural i cultural. Hem vist com s’abraçaven els objectius llunyans i lluminosos de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides i com ens la feien nostra amb un lema pur i transparent, perfecte per a la publicitat institucional: transformar Catalunya, millorar el món. Els hem sentit esmentar amb admiració el discurs coherent, rigorós i enraonat de la Greta Thunberg i encoratjar les mobilitzacions per reclamar mesures contra el canvi climàtic d’aquests milers de joves que ens miren inquisidors des del futur. Tot ben bonic i ben amable mentre es pot mantenir la comoditat de la distància. Però quan el verb esdevé carn i el discurs, política, aquestes coses es relativitzen i arriba el pragmatisme i les corbates i la defensa del perllongament de la C-32 fins a Lloret tot invocant la sensatesa i la responsabilitat. Vint-i-sis mesos de feina per reduir en sis minuts el trajecte que separa Barcelona de Lloret. Una ganivetada neta i sense escrúpols damunt la pell de la Selva Marítima, damunt dels boscos i turons del Vilar a Sant Pere del Bosc.

Un gir de rosca més al model de desenvolupament centrat en l’especulació, la construcció i el turisme de masses que ho degrada tot i ens degrada a tots. Una nova obscenitat amb el nom i el cognom de Florentino Pérez, especialista a omplir llotges de corruptes i esprémer les arques públiques. La concessió a Abertis finalitza l’agost del 2021, però d’una o altra forma, ampliant-la o compensant l’empresa, s’hauran d’assumir els 70 milions d’euros invertits. És obvi que no hem après cap lliçó. I si no fos per aquest grapat admirable d’activistes que compliquen la vida a les excavadores i a les serres mecàniques, qui lluitaria aquí a favor dels compromisos i les voluntats de l’Agenda 2030? Qui podria agafar-se seriosament la lírica associada a la candidatura de la Costa Brava com a Reserva de la Biosfera? O, fins i tot, qui creuria en la república i la sobirania? Si no fos per ells, de què servirien els informes sobre els efectes socioeconòmics del monocultiu turístic? I les xifres que situen les poblacions més turístiques del nostre litoral amb la renda per càpita més baixa i una taxa d’abandonament escolar de les més altes del país?

Si no fos pel seu compromís contra la destrucció de cinquanta hectàrees de vegetació, 60.000 arbres, i per les seves advertències sobre el risc que la culminació de la infraestructura desencadeni els projectes urbanístics ara aturats per la moratòria de la Generalitat però sempre latents, i si no fos per tots els que ens recorden que a Blanes i Lloret es van fer consultes i una àmplia majoria va rebutjar el projecte, pensaríem, inevitablement, que les idees nobles i la bellesa són simplement un il·lusió llunyana.