El catalanisme a Mèxic

Aques­tes dar­re­res set­ma­nes s’ha par­lat força de Cata­lu­nya i dels seus desit­jos sobi­ra­nis­tes a ter­res mexi­ca­nes. Per una banda, el 12 de juny pas­sat s’havia orga­nit­zat a la Direcció d’Estu­dis Històrics, del pres­tigiós Ins­ti­tuto Naci­o­nal de Antro­po­lo­gia e His­to­ria (INAH), una taula rodona sobre el tema per dis­cu­tir un text, esplèndid per cert, de dues joves his­to­ri­a­do­res d’ori­gen català que parla de la dimensió històrica i la pos­si­bi­li­tat del sobi­ra­nisme. El cas és que l’ambai­xa­dor del regne d’Espa­nya, un tal López, va acon­se­guir que el Minis­teri d’Afers Exte­ri­ors reco­manés sus­pen­dre’l i la prin­ci­pal encar­re­gada de la cul­tura al país li va fer cas. Vam estar a punt que esclatés un escàndol majúscul, però amb seny que podria ser català el direc­tor de l’INAH, l’antropòleg Diego Pri­eto, el va repro­gra­mar per al dia 17 amb molta més solem­ni­tat i anun­ci­ant la seva presència. És clar que dime­cres pas­sat, quan es va dur a terme hi havia molta més gent que nor­mal­ment i va esde­ve­nir un èxit. A part de la qua­li­tat del tre­ball, va ser impor­tant la presència de Cuauhtémoc Cárde­nas, d’una gran i molt digna tra­jectòria política i fill del famós gene­ral que va ser pre­si­dent de Mèxic del 1934 al 1940. El seu text va resul­tar esplèndid. No va que­dar mala­ment tam­poc el que va dir un ser­vi­dor de vostès i un pro­fes­sor de la UNAM de nom Igna­cio Sosa. Tot ple­gat molt arro­do­nit i es publi­carà aviat en forma de lli­bre.

També ha fet soroll l’anunci que aviat obrirà les por­tes a Mèxic una dele­gació del govern de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya, la qual cosa ha esva­lo­tat el galli­ner espa­nyo­lista, que n’ha dit de totes. Sem­bla, però, que, de qual­se­vol manera, les coses tiren enda­vant i ja corre la con­vo­catòria per defi­nir qui serà el cap d’aquesta ofi­cina, que alguns d’aquells que tenen el fran­quisme arre­lat al moll de l’os han defi­nit com a “emba­ja­di­lla”

Un grup d’his­to­ri­a­dors espa­nyols, un parell o tres de mexi­cans de nul·la qua­li­tat i abso­lu­ta­ment des­co­ne­guts per l’acadèmia mexi­cana han fet cir­cu­lar una carta diri­gida al pre­si­dent López Obra­dor en què el pre­ve­nen “del perill de l’inde­pen­den­tisme català”. El que resulta curiós, i parla de la seva escassa intel·ligència, és que el docu­ment aquest s’ha enri­quit amb una sèrie de con­cep­tes de fili­ació fran­quista, tal com és la natu­ra­lesa de diver­ses ins­ti­tu­ci­ons a les quals per­ta­nyen mem­bres d’aquesta púrria.

El més sig­ni­fi­ca­tiu, per no entrar en massa detalls, és la insistència de refe­rir-se al nos­tre país com a “Méjico” fent al·lusió al so de la jota que sem­bla que surt de l’estómac i torna tan des­a­gra­da­ble la llen­gua cas­te­llana –molt dife­rent de l’espa­nyola, molt més suau i molt, però molt, més rica que par­lem a Mèxic–. La ics es va incor­po­rar durant el segle XVIII al nom del país perquè era molt més suau i gutu­ral i no esto­ma­cal. Cent vint mili­ons de mexi­cans escri­vim el nom del país amb ics i en molts idi­o­mes també, però qua­tre pela­ca­nyes es pen­sen que són els amos i volen donar-nos lliçons. No val la pena lle­gir la carta per saber de quin peu cal­cen, perquè els cata­lans els conei­xen de sobres.