Nou curs, vells reptes

Avui arrenca el curs esco­lar 2019/20 i ho fa arros­se­gant algu­nes dades que reve­len, un any més, que la inversió pública en el sec­tor edu­ca­tiu és insu­fi­ci­ent per suplir man­can­ces que ja són històriques. Al país hi ha uns 25.000 infants que comen­cen el curs en bar­ra­cons i un 30% de la plan­ti­lla de mes­tres està for­mada per interins, una situ­ació de pre­ca­ri­e­tat labo­ral que juga en con­tra de l’excel·lència del sis­tema. Qual­se­vol mes­tre de qual­se­vol racó del país pot expli­car, a més a més, les difi­cul­tats que afronta en el seu dia a dia per aten­dre unes aules cada cop més diver­ses i on els recur­sos extra­or­di­na­ris bri­llen més aviat per la seva absència. Es un bon moment per recor­dar que men­tre que els països euro­peus inver­tei­xen de mit­jana un 5,5% del PIB en edu­cació, a Cata­lu­nya aquesta xifra tan sols arriba al 2,4%. Amb aquest pano­rama i des de l’obvi­e­tat que l’edu­cació ha de ser el pilar de qual­se­vol país, cal mul­ti­pli­car els esforços per aïllar l’edu­cació de qual­se­vol bata­lla par­ti­dista, per enten­dre que mai s’inver­tei­xen prou diners en la for­mació de l’alum­nat i per dotar el país d’un sis­tema que pre­pari la cana­lla i el jovent per als rep­tes que els pre­sen­tarà un futur en què, segons diver­sos estu­dis, la mei­tat de les pro­fes­si­ons no seran les actu­als i mol­tes ni tan sols exis­tei­xen encara. De pac­tes de país se n’han vist un gra­pat, però sovint cauen en sac fora­dat. Cal fixar una ruta col·lec­tiva en matèria d’edu­cació i dotar-la de diners abans no sigui massa tard.