Opinió

A la tres

Acanalar la riuada

“L’excés policial, la repressió o els polítics que no parlen empenyen els joves al cos a cos si no es canalitza la indignació

Ull amb què escric, no fos cas que sigui acu­sat d’adoc­tri­nar. És com s’han sen­tit i se sen­ten els mes­tres i pro­fes­sors des de l’endemà de l’1-O, o durant les Mar­xes per la Lli­ber­tat, o avui mateix després d’un cap de set­mana de mani­fes­ta­ci­ons de signe opo­sat. Ate­mo­rits, com els pro­fes­sors d’ins­ti­tut que es mos­se­guen la llen­gua tot i veient que una part de l’alum­nat fa vaga i la que no pot fer-la li reclama deba­tre la situ­ació del país. És l’auto­cen­sura i la repressió.

No par­lar-ne a l’ins­ti­tut o a la uni­ver­si­tat, ni amb els seus refe­rents més enllà de la família, com són els pro­fes­sors, no els ajuda a cana­lit­zar la impotència. Un fac­tor que expli­ca­ria, entre d’altres com la violència poli­cial de l’1-O, l’enfron­ta­ment cos a cos d’algu­nes mani­fes­ta­ci­ons de joves con­tra els agents de segu­re­tat. No hi ajuda tam­poc l’absència del diàleg entre els par­tits polítics, per­ma­nent­ment pen­dents de la cam­pa­nya i de la pesca de vots a les xar­xes dels par­tits que els per­den. És pel que ha optat el soci­a­lisme, abans que per la recerca d’una solució. Mini­mit­zar la xifra dels mani­fes­tants com va fer Bat­lle, o acu­sar l’inde­pen­den­tisme de ser més vio­lent que el basc –el ter­ro­risme hi va cau­sar 854 morts– com fa Mar­laska, demos­tra que pre­fe­rei­xen ser­vir-se del con­flicte que no mirar de resol­dre’l.

L’ambi­valència del govern, entre la crida a la pro­testa con­tra la sentència i la repressió poli­cial per no per­dre les com­petències, no ajuda els joves a man­te­nir la calma. La res­posta ins­ti­tu­ci­o­nal mini­mit­zada i sense con­sen­suar per la por de la inter­venció esta­tal tam­poc no hi con­tri­bu­eix, de manera que, a la fi, ni joves, ni adults, ni grans se sen­ten repre­sen­tats. Els joves s’expres­sen com poden men­tre tot­hom lamenta que ningú no cana­litzi la riuada d’indig­nació, més enllà de repri­mir-la. Com bé diu Jordi Sànchez en l’entre­vista d’avui: “Fa molt temps que la ciu­ta­da­nia dona lliçons a la classe política, inclosa la inde­pen­den­tista. L’elec­to­ra­lisme d’alguns i la por d’altres han impe­dit que hi hagués una res­posta ins­ti­tu­ci­o­nal a l’altura.” Per aquesta cla­ri­vidència els han empre­so­nat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia