Fins al final

Fins al final, ens diu Pedro Sánchez que pen­sen arri­bar els ser­veis secrets de l’Estat per tro­bar vin­cles que rela­ci­o­nin polítics inde­pen­den­tis­tes amb Tsu­nami Democràtic. És a dir, que esta­blei­xin una relació delic­tiva entre repre­sen­tants legítims d’una part impor­tant –amb majo­ria al Par­la­ment– de la ciu­ta­da­nia i una “orga­nit­zació cri­mi­nal que impulsa atacs ter­ro­ris­tes”, que és com ha defi­nit la Guàrdia Civil aquesta pla­ta­forma a la qual només se li pot impu­tar el “delicte” d’haver con­vo­cat amb èxit una pro­testa mas­siva con­tra la sentència del Suprem. Res no ens ha d’estra­nyar, tenint en compte la dar­rera perla del pre­si­dent en fun­ci­ons que, cada dia que passa, ens dona mos­tres de la “serena fer­mesa” i el rigor intel·lec­tual amb què tant ell com els seus minis­tres bus­quen solu­ci­ons al pro­blema que té Espa­nya amb Cata­lu­nya. Serè i ferm ha dit que l’inde­pen­den­tisme té la mateixa visió de la soci­e­tat que la ultra­dreta. Un altre tros a l’olla per anar fent el caldo gros en què es bar­re­gen inde­pen­den­tisme, violència, ter­ro­risme, ultra­dreta i el que con­vin­gui. Grande-Mar­laska ha estat espe­ci­al­ment actiu en la seva con­dició de minis­tre de l’Inte­rior. Troba impe­ca­ble l’actu­ació de la Policía Naci­o­nal, menys­prea els ciu­ta­dans ferits en les pro­tes­tes i bana­litza el ter­ro­risme com­pa­rant els alda­rulls de Bar­ce­lona amb els morts d’ETA. En un estat en què la divisió de poders dorm el son dels jus­tos, el pre­si­dent del Tri­bu­nal Suprem arenga els mili­tars anun­ci­ant mà de ferro con­tra els inde­pen­den­tis­tes, negant-los la con­dició de raci­o­nals i la vice­pre­si­denta Car­men Calvo amenaça Bèlgica si la justícia belga no lliura Puig­de­mont. Arri­ba­ran fins al final, oh, i tant que sí, que ja tenen España Glo­bal perquè els renti la cara. I tal dia farà deu anys. Lla­vors, els impor­tarà un rave el que deter­mini el Tri­bu­nal Euro­peu de Drets Humans, com acaba de pas­sar amb la sentència injusta de la qual Marc­hena va ser ponent, que inha­bi­li­tava el pre­si­dent del Par­la­ment basc, Juan María Atutxa. Són les elec­ci­ons, estúpid!, diuen els ana­lis­tes polítics. Doncs res, a espe­rar l’11 de novem­bre.