Opinió

Keep calm

Detalls de llum

L’encesa de llums de Nadal a les diferents ciutats i pobles de Catalunya és d’aquelles que marquen cicle. Ensinistrat a apagar els de casa, he assumit l’ofici dels antics fanalers que a més d’encendre també havien d’apagar, i vaig polsant interruptors esperant que el tou dels dits venci la força que il·lumina habitacions buides. Amb aquesta constant al cos m’impacta veure l’encesa, una mena de focs d’artifici d’esclat permanent. I és clar que han de tenir algun efecte sobre el nostre estat d’ànim i sobre el nostre subconscient, i generalment positiu. I és que quan Raimon cantava Al vent, “tots estem plens de nit, buscant la llum, buscant la pau, buscant a Déu”, ja és ben bé que això s’escau per Nadal, en què tots plegats anem buscant, especialment, amor i tendresa. La llum que ja encenem al novembre, anant més avançats que un calendari d’Advent, ens posa en disposició per a allò que vindrà. Per al cicle festiu de pastorets, pessebres, tions, homes dels nassos, reis. Posats a avançar, les rebaixes tenen de fa pocs anys l’estímul afegit, seguint el patró nord-americà, que de mica en mica es van fent seus els calendaris del planeta, dels divendres negres, i dels dilluns cibernètics. Es veu que no en fèiem prou amb els llums als carrers que també tenen aquesta altra funció subliminal per animar el comerç i el consum. Per animar-nos a complementar la tendresa i estimació amb un regal, mirant de traduir la felicitat en les coses. De dipositar l’esperança en un objecte, en un detall. Pensava en els detalls, en els bocins de felicitat aquests dies que m’he llegit els diferents llibres que s’han publicat sobre el judici, ja sigui de presos o d’advocats. Raül Romeva, que hi ha donat el seu toc d’humor, amb els esbossos que va fer de les sessions al Suprem, o Cuixart amb el conte Un bosc ple d’amor, o els advocats Jordi Pina i Xavier Melero, o Jordi Turull amb Gemma Aguilera, que explica que quan va rebre la notificació de la condemna, va preguntar si havia de pagar alguna cosa, o Carles Mundó, quan una lletrada del Suprem li va agrair que haguessin anul·lat un dels judicis del franquisme del seu avi, o encara el de Joaquim Forn, quan diu l’instant de felicitat que va suposar badar amb el paisatge que veia des de la finestra del cotxe que el va traslladar de la presó fins a Barcelona el dia que es va constituir l’Ajuntament. Tots són relats de llum, i en tots hi ha detalls de felicitat, dins del drama que comporta la seva situació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.