Opinió

De reüll

Xurros per necessitat

Quina part de la paraula “confinament” no han entès bé encara?

Reconec que ahir em vaig saltar el confinament que a casa complim des de dijous (i cap extraescolar ja des de dilluns) per una urgència pediàtrica que no tenia espera. No pensava trobar-me tants cotxes circulant per l’avinguda Meridiana de Barcelona a les vuit tocades del matí, si bé és cert que no hi havia embussos i el trànsit era fluït. El que sí que no m’esperava era trobar-me, en un gran xamfrà del Clot, una xurreria oberta al públic. Cert que és un establiment d’alimentació, però de primera necessitat? Aix! Com deia per televisió un carnisser de la Cerdanya, davant l’afluència de pixapins, quina part de la paraula “confinament” no han entès? El president de la patronal de petites i mitjanes empreses Pimec demanava ahir que no s’aturés del tot l’activitat econòmica, pel daltabaix que significaria per a l’economia del país. Però activitats totalment prescindibles, com la compra i menja de xurros, s’haurien de tancar per força. El president de la Cambra de Comerç, Joan Canadell, però, reconeixia que s’haurien de seguir els exemples de Wuhan i el nord d’Itàlia i aturar durant almenys una o dues setmanes, tot i les greus conseqüències que això tindria en les empreses. Precisament en el cas de Wuhan, a un primer confinament de quinze dies se n’hi va afegir un altre, i després encara un altre. Carreguem-nos de paciència i obrem pel bé comú. Serà temporal i ja tornarem a menjar xurros quan puguem.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.