Opinió

LA GALERIA

Perversitat

La prioritat és la crisi sanitària, però deixar la gent sense sortides és la perversió del sistema

Feta la llei, feta la trampa. La dita és tan clara i antiga com els temps. Amb l’atu­rada de l’acti­vi­tat indus­trial i comer­cial a causa del con­fi­na­ment, la majo­ria d’empre­ses, sense tenir en compte si tenen bene­fi­cis o si mal­grat l’atu­rada poden con­ti­nuar gene­rant ingres­sos, i amb tots els inter­ro­gants que vul­guin, s’han apun­tat als ERTO, de manera que cen­te­nars de milers de tre­ba­lla­dors han reduït la seva jor­nada o s’han pogut que­dar a casa sense veure min­vada exces­si­va­ment la seva capa­ci­tat econòmica. El cas és que hi ha molta més gent, començant pels autònoms, que no poden aco­llir-se a aquesta mesura i si s’han de refiar de les aju­des pro­me­ses hi ha el perill que quan els arri­bin ja hagin hagut de tan­car amb pany i for­re­llat, perquè no els haurà que­dat ni la clau. Des d’aquest dilluns a l’Estat espa­nyol els tre­ba­lla­dors que no poden fer tele­tre­ball han de tor­nar a la feina, en una decisió que segons l’opinió majo­ritària dels met­ges que estan llui­tant con­tra la pandèmia del coro­na­vi­rus i des de la Gene­ra­li­tat es veu pre­ci­pi­tada. Molta gent de la que va a tre­ba­llar, sobre­tot a les ciu­tats, ho ha de fer amb trans­port públic. Per tant, a banda dels que no han pogut dei­xar la feina al ser con­si­de­rats ser­veis essen­ci­als, bona part dels que es rein­cor­po­ren for­men la classe més des­pro­te­gida dels tre­ba­lla­dors, els de les obres i el sec­tor de ser­veis en gene­ral, com ara neteja i assistència. Una vegada més, els més des­fa­vo­rits són els més expo­sats. Tots els que es poden con­nec­tar a través de xar­xes, es diguin Skype, Han­gouts, Zoom, Jitsi o jo què sé, no tenen el pro­blema del con­tacte i poden fer tele­tre­ball, però qui ha de pujar al metro, al bus o al tren, té molt més risc. Dit això, tots els àmbits pro­duc­tius es tro­ben en situ­ació de pre­ca­ri­e­tat, però si haguéssim de fer un esca­lat, un dels més desa­te­sos és el sec­tor cul­tu­ral, que amb l’abai­xada de per­si­a­nes de tea­tres, cine­mes, con­certs, museus, gale­ries, etcètera, fa que tots els tre­ba­lla­dors de la cul­tura i de l’espec­ta­cle es tro­bin en una situ­ació de mínims. És un dels nego­cis més para­lit­zats, ja que s’han can­cel·lat tot tipus d’actes, i el mínim que ha de fer l’admi­nis­tració és man­te­nir i pagar tots aquells pro­jec­tes, pro­pos­tes i obres encar­re­ga­des perquè els cre­a­dors puguin sobre­viure. Ja sabem que la pri­o­ri­tat és la crisi sanitària, però dei­xar la gent sense sor­ti­des és la per­versió defi­ni­tiva del sis­tema.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia