Opinió

opinió

Camil Ros

Salut i treball

Ens tro­bem davant d’un Pri­mer de Maig inau­dit. La pandèmia oca­si­o­nada per la Covid-19 no ens per­met tro­bar-nos en un lloc tan nos­tre com és el car­rer. Mal­grat que no hi haurà mani­fes­ta­ci­ons, les nos­tres rei­vin­di­ca­ci­ons se sen­ti­ran més for­tes que mai. N’estic con­vençut, n’estem con­vençudes. Cer­ta­ment el virus limita la nos­tra capa­ci­tat de movi­ment i de mobi­lit­zació, però aquesta situ­ació d’excep­ci­o­na­li­tat mul­ti­plica la nos­tra capa­ci­tat de rei­vin­di­cació, de denúncia i de pro­posta. Enguany no podrem inun­dar els car­rers, però inun­da­rem les xar­xes soci­als de drets soci­als i democràtics.

Com diu el nos­tre lema, La pri­o­ri­tat, la vida. I només serem capaços de garan­tir-la amb salut, tre­ball i justícia social. Per davant de tot cal sal­var vides. Però també hem de sal­var els llocs de tre­ball. No obli­dem, no obs­tant això, aquesta evidència sob­tada, la que havia de ser la rei­vin­di­cació prin­ci­pal d’aquest Pri­mer de Maig: la dero­gació total de les refor­mes labo­rals, ini­ci­ada ja amb el camí de la dero­gació par­cial. I no obli­dem aquesta exigència ferma perquè haurà de mar­car també el camí del mer­cat labo­ral que volem. La sor­tida a la crisi no pot fer-se sobre la base de les actu­als refor­mes labo­rals. No podem repe­tir errors. Nosal­tres no som els cul­pa­bles d’aquesta crisi. Així doncs, no ens podem per­me­tre una sor­tida que deixi ningú enrere, abo­cat a la pobresa. I en aquest sen­tit és indis­pen­sa­ble man­te­nir l’ocu­pació i una renda mínima per a tot­hom, per garan­tir que totes les famílies tin­guin uns ingres­sos mínims per poder tirar enda­vant.

Però també neces­si­tem un terra social que rever­teixi les reta­lla­des en la sani­tat pública que tant mal han fet i que en les dar­re­res set­ma­nes hem pogut com­pro­var de manera dramàtica. Neces­si­tem sani­tat pública, neces­si­tem edu­cació, neces­si­tem men­ja­dors esco­lars, neces­si­tem tan­tes i tan­tes coses que avui es fan més indis­pen­sa­bles que mai.

Hi haurà un dia després i caldrà que els aplau­di­ments des dels bal­cons i les fines­tres d’arreu –al per­so­nal sani­tari, de les residències, del comerç, del trans­port, de l’agri­cul­tura, i tants i tants altres col·lec­tius que ara veiem indis­pen­sa­bles– es tras­lla­din d’una vegada per totes en con­di­ci­ons de tre­ball i en uns sala­ris dig­nes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia