Aquesta foto em perseguirà sempre

“Hola, he decidit explicar la meva història, la meva història sense final.” Així començava el vídeo pujat a Youtube per Amanda Todd que als 15 anys es va suïcidar després de ser objecte d’una llarga i cruel pressió en línia. El seu relat va commoure el món: a primer de secundària un desconegut la va animar a mostrar els pits per càmera web i va escampar la imatge, tot provocant una allau de burles i menyspreus que la noia no va poder suportar en adonar-se que la foto la perseguiria sempre més per internet. En l’actual context social de relacions organitzades al voltant de les xarxes, el ciberassetjament hi juga, malauradament, un rol important: un de cada tres joves el pateix, segons una enquesta realitzada el 2019 per Unicef, que demana als poders públics mesures de sensibilització i protecció. En aquest sentit, el govern català ha anunciat la modificació de la llei del dret de les dones a erradicar la violència masclista del 2008, per incloure-hi l’assetjament en l’entorn digital. La base de la proposta parteix d’un estudi encarregat per l’Institut Català de les Dones al grup Antígona de la UAB que remarca la forta incidència d’una pràctica sovint no identificada com una violència masclista. Com es manifesta? A través d’insults, amenaces i expressions discriminatòries, control dels moviments, ús d’informació falsejada per fer mal. Benvinguda sigui aquesta iniciativa per donar resposta a la nova i preocupant realitat. Perquè les Amanda Todd estiguin alerta i no se sentin soles, deprimides o culpables com ella es mostrava en el vídeo/SOS que no va funcionar.