Estem contra la pena de mort?

Stanislau i Illia Kostseu, de 19 i 21 anys, esperen al corredor de la mort que el president de Bielorússia sigui sensible (o no) a la campanya engegada per Amnistia Internacional (AI) pel seu indult. Orfes de pare des de petits i educats en centres de l’estat, van apunyalar una veïna que havia denunciat la seva germana per no cuidar bé els fills. Van confessar: tenien por que traguessin els nebots de la família com els havia passat a ells i van perdre el cap. El 9 d’agost hi ha eleccions a Bielorússia, veurem cap on es decanta el president/candidat, que ja ha qualificat els joves d’escòria. L’argumentari contra la pena capital que documenta AI és realment potent: vulnera els drets humans, és irreversible, es cometen errors, s’aplica de manera discriminatòria, s’utilitza per castigar els opositors polítics, els menors d’edat no se’n deslliuren, no contribueix a reduir els crims. De fet es tracta d’una negació del mateix concepte de justícia –que té sentit com a rehabilitadora o restaurativa, no com a retributiva–, d’una mena d’assassinat legal perpetrat amb premeditació i crueltat. En acabar el 2019, unes 26.000 persones de vint països del món corrien el risc de ser executades pels més diversos delictes, alguns relacionats amb la llibertat d’expressió. Deia Fritz Lang, director d’El vampir de Düsserdolf, que és molt fàcil fer una pel·lícula contra la pena de mort amb un protagonista innocent, que el que de veritat posa a prova les nostres conviccions és un assassí de nenes monstruós i irredempt. La pregunta és: estem per la causa sigui quina sigui la falta? Per pensar-hi.