Opinió

De reüll

Pressa per oblidar

No hem sigut capaços de parar-nos a pensar

Aquesta és la meva última mirada de reüll de la temporada. Si res ho estronca, ens retrobarem al setembre. M’havia proposat fer un comiat agosaradament entusiasta, convidant els lectors a diluir neguits en algunes de les exposicions que amb tant esforç, desafiant tants contratemps, han aconseguit obrir els museus. Volia evitar recórrer a l’eslògan que ha alçat el món cultural, La cultura és segura, perquè, tot i la noble i justa ràbia que conté, esquiva allò que realment trobem en els espais de cultura: els miralls de les nostres pors, dubtes, perills i fragilitats. Per això són necessaris: per reconèixer-nos-hi. Són altres els que s’entesten a falsejar-nos el que som. Volia tancar el curs amb una escriptura positiva, malgrat tot. La cremor d’ànima m’ho impedeix. No hem sigut capaços de parar-nos a pensar en el que ha passat. Continuem sense escoltar el que un petit grup de ments visionàries adverteixen que continuarà passant, i més gros i tot, si no fem res per canviar la nostra manera de viure, que és també la de treballar, la de menjar o la de relacionar-nos. Tenim pressa per oblidar. Pressa perquè tot torni a ser com abans. L’abans que ens ha dut a aquest ara. No sé en quina fase de confinament estarem les pròximes setmanes, però sí que recloure’s en la cultura serà l’opció més radical per despertar-nos d’aquesta somnolència acrítica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)