Quan mana el govern invisible

El govern invisible que exerceix l’autèntic poder és el que manipula amb intel·ligència els hàbits i les opinions de les masses en les societats democràtiques. Ho deia Edward Bernays, el pare de les relacions públiques que el segle passat va tenir una gran influència, sempre a l’ombra, en les emocions personals i col·lectives de la població nord-americana –i per extensió de mig món. Va ser l’artífex d’algunes vendes memorables. Per què el president Wilson va enviar els soldats a morir en la trinxera europea durant la molt imperialista Primera Guerra Mundial? Per defensar la pau, un concepte molt més atractiu que el rei, la pàtria o la grandesa de la nació que s’invocava a aquest costat de l’Atlàntic. Què va fer canviar el cànon de bellesa femení d’una rotunditat notable a una figura estilitzada? Una preocupació per la salut? No, més aviat una hàbil associació entre consum de cigarretes, aires de modernitat i hedonisme propagada en el moment oportú. I encara més: com es va aliar la indústria del tabac amb el moviment feminista contra els convencionalismes patriarcals? A través de les torxes de la llibertat enceses pels carrers de Nova York el març de 1929. Cada torxa era una dona fumant, reivindicant un dret que multiplicaria el negoci dels lobbys que havien encarregat la campanya a Bernays, el qual, per cert, era nebot de Freud. Tornem a la idea –seva– amb què començàvem l’escrit i pensem-hi cada vegada que comprem un producte que no necessitem o votem un partit sense saber per què –si és el cas. Ens mana el govern invisible?