Opinió

Raça humana

Això té un nom i no és feminisme

Un lec­tor comenta sobre l’arti­cle d’ahir: “Això té un nom i és vell.” Aquest nom, acom­pa­nyat d’adjec­tius ben explícits, el diuen també els con­su­mi­dors –no és anecdòtic que siguin majo­ritària­ment homes– d’un pro­ducte que ara s’ofe­reix a les xar­xes post­mo­der­nes com a rei­vin­di­cació de la lli­ber­tat sexual anti­ga­ment sacri­fi­cada a l’altar de la moral rància. Que no és el que defen­sen les femi­nis­tes?, pre­gun­ten cap­ci­o­sa­ment des de les webs de con­tac­tes. La revolta con­tra la bea­te­ria repres­siva, arri­bar al poder, nosal­tres deci­dim... Aquest relat prou eficaç a efec­tes de màrque­ting fa aigües per tots cos­tats si s’ana­litza des de la pers­pec­tiva de gènere, i cer­ta­ment no té res de nou –mal­grat les for­mes–, sinó que per­pe­tua les regles de la desi­gual­tat i la sub­missió; és una expressió més de la reno­vada aliança entre patri­ar­cat (domini mas­culí) i capi­ta­lisme (amb tot es fa negoci). Però parlàvem de lli­ber­tat, oi? És clar que les dones recla­men viure la sexu­a­li­tat ple­na­ment i sense ser vio­len­ta­des. Una altra cosa és dis­tin­gir quan satis­fan els seus desit­jos i quan són induïdes pels cli­ents i pro­xe­ne­tes que se’n bene­fi­cien amb total menys­preu per l’objecte usat. Tant o més relle­vant: s’està accep­tant que el propi valor és el preu que es posa al cos? Que la seva mer­can­ti­lit­zació és el millor recurs dis­po­ni­ble per gau­dir d’una bona vida? Un dels anun­cis pro­posa no mal­gas­tar temps i ener­gia en una feina si es té un ricatxo a l’abast perquè, en el fons, ja se sap, totes són unes... Repa­ta­nis este­re­o­tips, la misogínia de sem­pre. Sí, això té un nom i no és femi­nisme.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.