Són treballadors i són escola

“Quan la gent parla d’educació, es refereix sempre als i les mestres i als equips directius, però oblida que el personal del menjador escolar, cuina i monitoratge també som escola i som una part de l’escola explotada pel mercat per abaratir els treballadors, la matèria primera i fins i tot la higiene alimentària”, protestava el febrer passat Yasser Saadoune, auxiliar de cuina i president del comitè d’empresa d’Eurest (marca de Compass Group), una multinacional del càtering que a les comarques gironines s’ocupa dels àpats d’uns noranta centres educatius via consells comarcals (encarregats de gestionar i posar a licitació el servei de menjador). El cas és que Eurest acumula denúncies –la darrera, aquest octubre– per “irregularitats massives” com ara la vulneració del conveni pel que fa als monitors –cobren 100 euros menys del que els pertocaria– i la reducció unilateral de les hores de feina de monitors i d’auxiliars de neteja, la qual cosa, en plena pandèmia, implica una irresponsabilitat més enllà de la qüestió laboral que segurament l’administració deu estar valorant. Però el que més sobta i indigna és constatar –i ho diem sobre la base de resolucions fermes d’Inspecció que ens facilita CCOO– com n’han estat de reiterades aquestes pràctiques en els darrers anys: impagament de plusos, categories equivocades, antiguitats que no es reconeixen. Què passa? Que surt a compte satisfer una multa i continuar abusant dels més vulnerables? On és la responsabilitat política i social? Així és com anem descobrint què són les feines essencials, qui les fa i en quines condicions.