El futur d’Europa

La Comissió Euro­pea té entre les seves pri­o­ri­tats l’impuls d’una con­ferència sobre el futur d’Europa que s’hau­ria de rea­lit­zar durant dos anys i ja hau­ria d’haver començat. La volun­tat és que els diver­sos actors de la política i la soci­e­tat euro­pees hi par­ti­ci­pin, amb apor­ta­ci­ons i col·labo­ra­ci­ons que vagin enca­mi­na­des a impul­sar una Europa, una Unió Euro­pea, més democràtica, menys burocràtica, més dinàmica, més res­pec­tu­osa amb els drets i més pro­pera a la ciu­ta­da­nia. Està clar que l’aposta de la Comissió Euro­pea és llo­a­ble donat que posa en mans dels esta­ments polítics i soci­als la millora de l’estruc­tura i el fun­ci­o­na­ment de la UE. Veu­rem què en surt de tot ple­gat. La veri­tat és que la crisi sanitària que vivim ho com­plica tot i encara més les apos­tes que no por­ten valor afe­git a curt ter­mini, com pot ser la con­ferència deta­llada, tot i que, depe­nent del que en surti, podria ser molt bene­fi­ci­osa per a la UE en gene­ral i la ciu­ta­da­nia euro­pea en par­ti­cu­lar, a mitjà i llarg ter­mini.

La pri­o­ri­tat de la con­ferència haurà de com­pe­tir amb els rep­tes que té la UE sobre la taula i que són molts i més urgents que la mateixa con­ferència, i encara més ara, amb la crisi sanitària que deriva en una greu crisi econòmica i social. Així, la con­ferència haurà de tro­bar un forat entre les pri­o­ri­tats de la CE, que són el pacte verd euro­peu, una Europa adap­tada a l’era digi­tal, una eco­no­mia al ser­vei de les per­so­nes, una Europa forta al món i l’impuls de la manera de vida euro­pea. En un moment en què tots els esforços dels governs van des­ti­nats a pal·liar els efec­tes de la pandèmia, és difícil rei­vin­di­car temps i esforços per millo­rar la qua­li­tat democràtica de la UE i com aquesta pot ser més útil a la ciu­ta­da­nia, man­te­nint i, si pot ser, millo­rant els valors que ja té ara la UE. Tot i així, esta­ria bé que s’obrís la porta de la con­ferència i que es poten­ci­es­sin les refle­xi­ons i apor­ta­ci­ons dels dife­rents sec­tors de la vida política, econòmica i social, i que es faci­lités la par­ti­ci­pació de les dife­rents admi­nis­tra­ci­ons, també la local, i de les asso­ci­a­ci­ons de la soci­e­tat civil, espe­ci­al­ment les que són pro­pe­res a la ciu­ta­da­nia. I sobre­tot que les seves apor­ta­ci­ons no que­din en un sac de bones inten­ci­ons. que, ja sigui per la com­ple­xi­tat jurídica o per l’acció de la política, final­ment no s’imple­men­tin, com ja ha pas­sat en altres apos­tes simi­lars. Perquè una acció d’aquesta natu­ra­lesa des­mo­ra­litza doble­ment la ciu­ta­da­nia, d’una banda per no veure reflec­ti­des les seves apor­ta­ci­ons en el docu­ment final i, de l’altra, per sen­tir-se una vegada més igno­rada en les deci­si­ons impor­tants, les qual final­ment l’afec­ta­ran en forma de lleis que hau­ran de res­pec­tar. Espe­rem que comenci la con­ferència, que hi par­ti­ci­pin tots els sec­tors impli­cats i qui vul­gui apor­tar idees i que, final­ment, apli­cant les apor­ta­ci­ons, es millori la qua­li­tat democràtica i que la UE sigui més justa, soli­da­ria, res­pec­tu­osa amb les rea­li­tats diver­ses i més pro­pera a la ciu­ta­da­nia. Així, la UE tindrà futur i serà útil a la ciu­ta­da­nia euro­pea.