Opinió

A la tres

No castrem els nostres fills

“Continua vigent allò que cantava Ramon Muntaner: «Quan tindré cinquanta anys no vull ser com el pare»

Molts d’aquests progenitors rabiüts perquè els seus fills no es resignen amb docilitat al morrió sanitari i a la garjola domiciliària, obliden massa lleugerament el paper d’insubmisos que ells mateixos van adoptar anys enrere quan es va prohibir fumar als restaurants. També era una qüestió de salut i bé que van resistir-se fins al final a deixar d’inhalar fum tòxic i exhalar partícules cancerígenes en espais públics tancats, argumentant de manera cínica l’exercici de drets individuals. No fa pas tant d’aquella altra batalla per la salut col·lectiva, però la desmemòria és un vici tan perniciós com el tabac. Per això aquests progenitors desmemoriats ara se’n fan creus que el jovent es vulgui mantenir fidel a costums propis de la seva edat, com estar amb els amics i rebel·lar-se contra la societat heretada. No és aquest un article negacionista, al revés: igual que amb el tabac, l’únic antídot efectiu contra la Covid són les restriccions severes i la disciplina ciutadana. Però castrar els fills i reduir-los a una perillosa font contagiosa tampoc és una solució. Perquè continua vigent allò que cantava Ramon Muntaner: “Quan tindré cinquanta anys no vull ser com el pare.” Hem de preguntar-nos què hem fet malament, que ells no acabin d’entendre que abans d’anar de festa ha de prevaldre la salut dels avis. Ho hem vist aquesta setmana amb el cas de la Mónica, la noia de 21 anys que ha sembrat a les xarxes la voluntat de divertir-se sense mascareta i s’ha convertit en boc expiatori d’adults indignats que, en canvi, comparteixen manyacs estossegades al metro i són més comprensibles amb la botellada de Pedro J. Tots plegats som víctimes d’una lluita contra la pandèmia més erràtica que coordinada, però no vulguem exigir als joves que visquin com una simple rèplica nostra, castrats de rebel·lia. Ramon Muntaner afegia: “Encara hi som a temps, destruirem un món estúpid i sense ànima. Cavem els fonaments d’una vida més alta.” Qui, si no els nostres fills, la farà, aquesta revolució? Això sí, revolució amb mascareta.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.