Sociòpates i presidents

Imaginem una persona d’una extrema susceptibilitat que se sent ofesa amb facilitat. Una persona impulsiva, que reacciona de forma precipitada i erràtica, sobretot davant la frustració. Una persona que davant l’oposició respon amb molta agressivitat, amb una ira desfermada, amb atacs directes en un intent de destruir, menystenir i sobretot ridiculitzar aquell que el critica. Imaginem una persona impredictible i extrema en les seves accions i reaccions, que embolica la troca constantment, algú que fins i tot el seu entorn acaba acceptant per por als seus atacs de còlera, les seves actituds i fins i tot els seus plantejaments, convertint-se en els súbdits perfectes.

Imaginem algú que explota de forma devastadora i molt violenta per qualsevol motiu, per molt insignificant que aquest sigui, que castiga aquells que l’han contradit, esquitxant tothom qui té al voltant, passant d’un amor incondicional a un odi absolut en qüestió de moments. Algú que davant els fracassos, i més si aquests són públics, pot sentir una humiliació tan extrema que el converteix en un ésser pervers i molt perillós. Imaginem un personatge incapaç de contemplar alternatives al seu punt de vista ni connectar amb les persones des del punt de vista emocional, perquè no coneix l’empatia. Algú a qui, de fet, l’importa ben poc el que senti la gent, perquè creu fermament que la veritat està en ell, que la veritat és ell. Imaginem algú que culpa sempre l’altre del seu terrible “cabreig”, manipulant la situació i convertint-se en la víctima d’un món que li va en contra i del qual s’ha de defensar. Algú que concep el món exterior i els altres com una amenaça constant.

La ira, combinada amb l’enuig desorbitat, és el seu estat més habitual perquè qualsevol cosa el molesta. De fet, aquest algú tendeix a viure enfurismat ja que és un personatge hipersensible que mostra una elevada hiperactivitat impossible de gestionar, mostrant-se incendiari i arrasant-ho tot per on passa. Un personatge que construeix ambients irrespirables per aconseguir el poder i el control de la situació i que, si és necessari, utilitza les mentides constants i reiterades, arribant al punt de crear-se una realitat paral·lela feta a mida. Imaginem un individu amb qui és impossible raonar, sobretot davant dels seus fracassos o frustracions. Algú per a qui els seus objectius són aconseguir l’admiració dels altres i que el seu ego desfermat sigui saciat, utilitzant el que calgui per castigar, humiliar i avergonyir qui considera una amenaça.

Potser coneixeu algú a qui escau aquesta definició, però de ben segur que si a això hi afegim de fons la bandera dels EUA, arribarem a la conclusió col·lectiva que estem parlat de Donald Trump. Aquesta definició que tan bé li encaixa és la d’un sociòpata. Però darrerament ens té ben intrigades. Enmig d’aquest globus egocèntric i narcisista que estava vivint com a president dels EUA, Donald Trump ha rebut una de les pitjors estocades de la seva vida: perdre les eleccions davant Joe Biden. I ha canviat! Just després de rebre aquest revés, Trump ha començat a comportar-se de forma diferent de la que ens tenia acostumades. De sobte, les reaccions més esperades, com els tuits desfermats, els discursos improvisats o les reaccions desmesurades, han estat substituïdes per un silenci estrany, per una actitud distant, carregada de fredor i amb un component reflexiu que té desconcertat mig món.

Aquest nou Trump es mostra més calculador, cosa que afegeix complexitat al desenllaç d’unes eleccions que sembla que estan molt lluny de ser resoltes. Totes aquestes reaccions ens confirmen que estem davant d’un personatge molt complex, un sociòpata de manual que els darrers dies està virant cap a un perfil més psicopàtic. Potser Trump és la perfecta barreja de tots dos. Un ésser molt perillós i pervers, que en ple estat conspiranoic, sembla disposat al que calgui per aconseguir allò que creu que és seu, i que pot arribar a uns límits insospitats. Tot i això, hi ha l’esperança que acabi devorat pel seu propi ego. Sigui com sigui, per fi podem dir a Mr. Trump una de les seves frases preferides: “Estàs acomiadat!”