Les filtracions i l’‘Scattergories’

Que una part del govern hagi d’aban­do­nar les reu­ni­ons con­jun­tes per evi­tar les fil­tra­ci­ons de l’altra facció pot sem­blar una facècia expli­cada en una tira còmica d’un set­ma­nari humorístic, però, en el con­text dramàtic i greu del moment que ens toca viure, no és més que un símptoma d’un com­por­ta­ment deplo­ra­ble. Els fil­tra­dors pot­ser actuen into­xi­cats per una immersió exces­siva en la vida política, un deliri que els porta a pen­sar que tot­hom en viu les inte­ri­o­ri­tats amb la mateixa inten­si­tat que els pro­ta­go­nis­tes de House of Cards. Escam­pant les deli­be­ra­ci­ons abans de ser deci­si­ons fer­mes, pen­sen que sem­bra­ran la impressió que aque­lla con­se­lle­ria dels altres és un desori, que ahir deia blanc –tot i que en rea­li­tat mai ho havia arri­bat a dir: aquí rau la gràcia– i avui diu negre. El que hau­rien de rumiar amb més dete­ni­ment és si la ciu­ta­da­nia està gaire pen­dent de quin par­tit és el titu­lar de cada depar­ta­ment i si, amb aques­tes tra­ve­tes, no és la repu­tació del govern en bloc la que en surt mal­pa­rada. ¿Com es pretén que l’inde­pen­den­tisme sigui vist com una opció atrac­tiva si tot el que pro­jecta és des­ga­vell i esca­ra­mussa? Encara que, ben pen­sat, pot­ser els subes­timo i tot això els fil­tra­dors ja ho saben. Veient com les enques­tes afa­vo­rei­xen més un soci de govern que l’altre, hi ha qui pot estar temp­tat de fer la rebe­que­ria de pun­xar la pilota abans que el com­pany mar­qui un gol, o bé de repro­duir aquell anunci d’un famós joc de taula en què es veia un juga­dor per­de­dor sor­tint per la porta i cri­dant “És el meu Scat­ter­go­ries i me l’emporto!”.