Opinió

Tribuna

Illa, Trump i el consens del perdedor

“Un segment important de la població considera secundari que el candidat sigui un pèssim gestor, mentre tingui clara quina és la lluita principal: impedir la independència

Qualsevol observador imparcial que es miri l’actualitat política catalana trobarà molt difícil de comprendre la tria de Salvador Illa com a candidat a president de la Generalitat per a les properes eleccions del 14-F. Qui no conegui una mica de prop la política catalana, d’on venim i què va passar en el passat recent, no entendrà que el responsable d’una de les pitjors gestions de la pandèmia de Covid-19 a escala mundial sigui nomenat candidat a cap elecció. Hi ha al món més de 200 països i Espanya gaudeix del trist privilegi de figurar en la limitada llista d’estats amb més de 1.000 morts per milió d’habitants, que no són més d’una dotzena. Segons els estudis, està entre el 7è i el 10è lloc entre 200 estats. Més de 50.000 víctimes mortals segons les xifres oficials, que poden superar les 80.000 segons les estimacions independents que comparen la mortalitat actual amb l’anterior a la pandèmia.

Com s’explica que el millor candidat del PSC sigui el màxim responsable d’aquesta gestió nefasta? Una gestió que inclou episodis com la compra de mascaretes fraudulentes o la centrifugació de la feina cap a les comunitats autònomes sense transferir els recursos necessaris, tant en l’àmbit sanitari com en el socioeconòmic, un cop la gestió centralitzada va fracassar. La tria de Salvador Illa com a candidat només s’explica per la dinàmica unionisme-independentisme que encara és l’eix central de la política catalana, agradi o no. La filial catalana del PSOE vol pescar en el llac de vots que deixa la dissolució de Ciudadanos, i necessita un candidat que sigui indubtablement unionista i espanyolista. Illa compleix amb aquest perfil sense cap ombra de dubte. Hi ha un segment important de la població catalana que considera secundari que el candidat sigui un pèssim gestor, mentre tingui clara quina és la lluita principal: impedir la independència de Catalunya amb totes les eines a l’abast, ja sigui la repressió violenta d’un referèndum, la manipulació de la justícia o l’aplicació del 155. Illa avala i representa totes tres coses. La seva candidatura és la millor prova que l’independentisme té una feina molt important per fer, que és convèncer els catalans unionistes d’acceptar la voluntat popular.

Com hem vist als Estats Units amb la irrupció dels manifestants trumpistes al Capitoli per impedir la ratificació de la victòria de Joe Biden, el consens del perdedor és un dels elements clau de la democràcia. En cada elecció hi ha qui guanya i hi ha qui perd. Tots dos han d’acceptar els resultats per assegurar la continuïtat i la legitimitat del sistema. Donald Trump i milions de nord-americans que el segueixen no han acceptat el resultat electoral, i amb la seva actuació han posat en perill una de les democràcies més consolidades del món. A Catalunya la majoria independentista s’ha comprovat en diverses eleccions que han donat com a resultat la majoria absoluta del Parlament. De la mateixa manera, el referèndum de l’1 d’octubre hauria refermat la majoria independentista si no hagués estat reprimit violentament per l’Estat. En tot cas, els perdedors –els partits unionistes i els seus votants– no van acceptar aleshores i no accepten encara que hi hagi una majoria social a Catalunya a favor de la independència.

És probable que en les eleccions del 14-F la majoria es pugui verificar per primer cop amb la superació del 50% dels vots emesos. Malauradament, la tria de Salvador Illa com a candidat no fa preveure un canvi de tarannà per part dels partidaris de la unitat d’Espanya. Com els seguidors de Trump, l’unionisme català continuarà assegurant que ells són majoria, i farà tot el que estigui al seu abast –repressió, persecució judicial, assetjament mediàtic– per anul·lar la plasmació real del resultat de les eleccions, que és l’aplicació del programa polític del guanyador. Aconseguir el consens dels perdedors haurà d’esdevenir una de les prioritats polítiques de l’independentisme. Fins que aquest segment de catalans, que no són pocs, no respecti aquest principi democràtic, la majoria electoral no serà suficient per fer realitat la independència.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.