Opinió

la crònica

Canviem les dinàmiques?

Hem vist en els dar­rers plens de l’Ajun­ta­ment de Girona com els regi­dors no es posa­ven d’acord en les actu­a­ci­ons pri­o­ritàries a la ciu­tat i es tira­ven els plats pel cap atri­buint-se mútua­ment falta de res­pon­sa­bi­li­tat. En el dar­rer ple van fer un petit acte de con­trició i es van des­blo­que­jar algu­nes par­ti­des, les dels dos busos urbans i les obres a les esco­les. Cha­peau! La ciu­tat neces­sita tirar enda­vant totes les inver­si­ons necessàries el 2021, natu­ral­ment, i la nega­tiva de l’opo­sició a aques­tes inver­si­ons té a veure més amb les mane­res que amb el con­tin­gut. S’ha argu­men­tat falta de diàleg, repe­tició de par­ti­des que cor­res­po­nien a exer­ci­cis ante­ri­ors per obres no exe­cu­ta­des i, per tant, falta de cre­di­bi­li­tat. Cal nego­ciar més i posar-se d’acord, perquè la fina­li­tat és com­par­tida, però sem­bla que els ins­tru­ments per arri­bar-hi encara no ho són.

Espe­rem la sen­sa­tesa de tots ple­gats per fer avançar allò que porta anys de retard acu­mu­lats i que ja no pot espe­rar més. En un marc glo­bal, els ciu­ta­dans, a través dels seus repre­sen­tants, tenen raó en els dèficits que s’arros­se­guen des de fa una colla d’anys. Per esmen­tar-ne uns quants, poden fer referència a l’estat d’exe­cució dels pres­su­pos­tos par­ti­ci­pats dels exer­ci­cis ante­ri­ors. Quan arri­ba­rem al cent per cent? Quan tin­drem el nou con­tracte de neteja, ja en temps de pròrroga, pen­dents d’un nou con­curs per a finals d’aquest any o prin­ci­pis del següent? Coin­ci­dim amb el diagnòstic de les asso­ci­a­ci­ons de veïns que la ciu­tat està bruta lle­vat de la zona del cen­tre. I no tota la culpa la tenen els ser­veis de neteja, sinó que en gran part la tenen els ciu­ta­dans. Com tenim els migrats efec­tius de la poli­cia muni­ci­pal després de jubi­la­ci­ons i bai­xes labo­rals? Quan­tes noves incor­po­ra­ci­ons han faci­li­tat la millora en presència als bar­ris i la segu­re­tat ciu­ta­dana? Quan­tes obres eter­nes es pen­sen des­en­ca­llar, amb el permís de l’opo­sició, que millo­rin la imatge de la ciu­tat? L’entrada sud de la ciu­tat, la Cen­tral del Molí, les obres del Modern o la plaça Pallach, en són qua­tre exem­ples. Qui­nes ini­ci­a­ti­ves reei­xi­des estan pen­sa­des per poten­ciar el comerç de la ciu­tat? Per què fun­ci­ona tan mala­ment la pla­ta­forma de venda per inter­net que ni els comer­ci­ants hi cre­uen? S’aca­ba­ran les repa­ra­ci­ons del tem­po­ral Glòria abans que arribi un nou tem­po­ral? Quan es rede­fi­nirà el car­rer de la Creu? I així podríem seguir, però no em vull fer pesat.

Som tots molt cons­ci­ents que pas­sem una època de vaques magres i que l’enginy s’ha d’agu­dit­zar al màxim. La inno­vació i la cre­a­ti­vi­tat són les eines que ens per­me­ten resol­dre els pro­ble­mes en temps difícils, i per això cal remar en el mateix sen­tit. Els ciu­ta­dans volem creure en els polítics i aquests ens han de donar argu­ments per recu­pe­rar aquesta cre­di­bi­li­tat per­duda. En aquest moment el diàleg és fona­men­tal i no podem posar en perill les inver­si­ons. Tam­poc volem que se’ns enga­nyi, i voldríem més expli­ca­ci­ons sobre les difi­cul­tats comp­ta­bles i admi­nis­tra­ti­ves perquè s’enten­guin les renúncies que es fan i que por­tem acu­mu­la­des. En aquests dar­rers anys, Girona no ha fet gai­rebé res de sig­ni­fi­ca­tiu que hagi trans­cen­dit. Les nor­ma­ti­ves de con­vivència i les orde­nan­ces no s’han actu­a­lit­zat d’acord amb el moment social i polític. Hem de veure acci­ons més deci­di­des per afron­tar els dèficits dels col·lec­tius més vul­ne­ra­bles. Si falla aquesta visió dialèctica de la política estem abo­cats a la medi­o­cri­tat d’una ciu­tat que ha per­dut l’empenta que tenia. Tant de bo que en aquest any que fa poc que hem ini­ciat s’activi el sen­tit de ciu­tat, el con­sens i les majo­ries de govern que facin pos­si­ble les inver­si­ons en obres, ser­veis, edu­cació i cul­tura en bene­fici de la sos­te­ni­bi­li­tat, la par­ti­ci­pació i la con­vivència ciu­ta­dana. Agi­lit­zem la burocràcia admi­nis­tra­tiva en la lici­tació d’obres eter­na­ment pen­dents, sabent triar les pri­o­ritàries i impor­tants de les urgents, cen­trant-se en la ciu­tat i no en altres reclams polítics. Fem peda­go­gia de ciu­tat, fem ciu­tat, des de les res­pec­ti­ves res­pon­sa­bi­li­tats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.