Opinió

De reüll

Les formes que amaguen el fons

Les formes són símptoma de qualitat democràtica i cal cuidar-les

“Aquests no són modos!”, sentia a dir, de petita, al mercat, al carrer, a les places, quan les àvies renyaven algú –en el seu català no normatiu– que no complia els preceptes de la bona educació. Les formes són també importants com a indicadors del fons que amaguen.

En les primeres eleccions celebrades en la Pimec en els 24 anys de vida, les formes no han estat exemplars, malgrat que l’evident victòria d’Antoni Cañete, que va assolir cinc vegades el suport que va rebre l’altre candidat, Pere Barrios, hagi estat incontestable. Cal felicitar-lo i desitjar-li molt bona feina per les empreses del país, ara que necessiten que institucions i entitats els facin costat.

Però les formes, deia, potser no van ser prou ben triades. Primer per les presses a convocar el procés electoral, sense donar temps de reacció a les possibles candidatures per trobar adhesions als seus projectes. I després per les dificultats als punts de votació, amb llargues cues al carrer que desanimaven l’electorat.

Les formes són símptoma de qualitat democràtica i cal cuidar-les justament per garantir la transparència, ja sigui en una institució pública com en una entitat privada on tots els membres s’han de trobar representats, acollits i respectats.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.