Opinió

De reüll

El patrimoni, l’excusa

La política ha contaminat el conflicte de l’art entre Catalunya i Aragó

“Podríeu informar de l’arribada de les obres sense fomentar l’enfrontament entre Catalunya i Aragó.” Dins de l’oceà de comentaris amb què els nostres veïns aragonesos van festejar dimecres a les xarxes socials el desballestament del Museu de Lleida, hi havia aquesta, i alguna altra, veu discordant, adreçada a un mitjà de comunicació. N’hi ha, d’aragonesos, que no s’empassen la instrumentalització del patrimoni, que a l’altre cantó de la frontera també s’ha fet quan ha interessat. Ara, aquí, ha deixat d’interessar i, callats com a morts, els nostres governants han fet sortir les obres de la Franja per la porta del darrere. Els que ens creiem que el patrimoni s’ha de defensar pels seus purs valors històrics, culturals i socials, que són els que justifiquen que aquests béns no haurien d’haver sortit mai del Museu de Lleida, som minoria. A Aragó, amb unes mancances de conservació del seu riquíssim llegat artístic fragants, els ciutadans haurien d’obrir els ulls per adonar-se que el conflicte amb Catalunya és una estratègia per tapar problemes propis irresolts. Els primers que haurien de plantar-se són els habitants de la Franja, que no en recuperaran ni una, d’obra, perquè totes lluiran en un museu, el de Barbastre, amb el qual no tenen cap vinculació natural, cosa que sí tenien amb el de Lleida.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.