Opinió

De reüll

Ningú les va trobar a faltar

‘El monstruo de St. Pauli’, de Fatih Akin, és una pel·lícula repugnant

Si són d’estrictes gustos cinematogràfics clàssics per Setmana Santa, es poden estalviar llegir aquesta columna. I, si no tenen estómac per a les escenes de violència extrema, girin full ràpidament perquè ara i aquí parlarem d’una pel·lícula sòrdida i cruel. Per a tota la resta, El monstruo de St. Pauli (Fatih Akin, 2019), disponible a Filmin, és molt recomanable. Està basada fidelment en la història real d’un psicòpata que va assassinar prostitutes velles, pobres i desemparades a l’Alemanya dels anys setanta, la del miracle econòmic després de l’hecatombe del nazisme. Al dors d’aquest relat triomfalista i cosmètic, els cadàvers de quatre dones es van anar descomponent dins del minúscul apartament d’Hamburg del sinistre Fritz Honka (magníficament interpretat per Jonas Dassler), sense que ningú les trobés a faltar, ergo sense que ningú en denunciés la desaparició. Els seus cossos esquarterats van ser descoberts per casualitat quan es va declarar un incendi al pis de sota. Per si encara no ha quedat del tot clar, la cinta és repugnant, bruta i pestilent, i si paga la pena passar pel mal tràngol de veure-la és per compadir-se d’unes víctimes marginals i marginades que no van importar, ni en vida ni un cop mortes. Ni fent el cor fort dormiran gaire bé, estan avisats.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.