Opinió

la crònica

El tren petit

Aquest any, el tram­via del Baix Empordà o tren petit de Palamós faria un segle d’existència, si no fos perquè la moder­ni­tat es va endur per davant un dels trans­ports amb més pro­jecció de futur i sos­te­ni­ble si s’hagués adap­tat als nous temps. L’arri­bada dels uti­li­ta­ris i l’auge del turisme i de la lli­ber­tat van con­tri­buir, jun­ta­ment amb la desídia d’un Estat cen­tra­lista i curt de mires, a la des­a­pa­rició d’un mitjà de trans­port que s’intu­eix de pri­mera neces­si­tat. Jo no el vaig veure fun­ci­o­nar, però sí recordo l’estació al nord de la Devesa, d’una línia que del Pont Major arri­bava a Banyo­les i a Palamós, dos ramals que avui serien d’interès comer­cial i, sobre­tot, turístic.

És la màgia del tren. Boca­ba­dats, passàvem hores mirant el tragí de gent, amunt i avall, paquets, mer­ca­de­ries, vapor i pudor de fum. Les sor­ti­des i les arri­ba­des, l’esforç per arren­car i una certa por per unes mani­o­bres que des­co­neixíem. Les arri­ba­des a la ter­mi­nal esta­ven envol­ta­des de mani­o­bres espec­ta­cu­lars als ulls dels infants: fer girar la màquina per ini­ciar el camí de tor­nada, el cap d’estació, ben guar­nit, amb el xiu­let a la mà, pre­pa­rat per donar la sor­tida. Els vagons, petits, balla­ven al so de la màquina com si hagues­sin de sor­tir de la via en qual­se­vol moment.

Recordo amb nostàlgia les qua­tre esta­ci­ons i les cinc línies a la ciu­tat de Girona: la de França, la d’Olot, la de Sant Feliu de Guíxols i la de Pedret, que enllaçava Girona amb Banyo­les i Palamós. Qua­tre esta­ci­ons com els qua­tre rius de la ciu­tat: el Galli­gants és com el tren pinxo, estret i de curt recor­re­gut; el Güell és com el feli­uet, de més allar­gada i amb un major tragí en els dar­rers trams; l’Onyar és com el car­ri­let, impor­tant per a Olot, de la mun­ta­nya al pla, i, final­ment, el Ter és com el tren gros, de molt de cabal i impor­tant. El tren de Palamós, o tre­net o tren petit, que unia Palamós amb Pala­fru­gell, la Bis­bal i Girona, va ser una línia impul­sada per afa­vo­rir la indústria surera del Baix Empordà i que va tenir el seu punt àlgid en la segona mei­tat del segle XIX. Cons­truït per fases, amb capi­tal divers i amb adver­si­tats de tota mena, inclo­ses les guer­res mun­dial i Civil, va començar en un pri­mer tram Flaçà-Palamós, inau­gu­rat el 1887, i es va allar­gar pri­mer fins a Girona el 1921, i després fins a Banyo­les el 1928. Malau­ra­da­ment, va dei­xar de fun­ci­o­nar el 1956, després de 88 anys de ser­vei fins que l’Estat el va clau­su­rar per des­in­terès. Cap de les peti­ci­ons fetes per les ins­ti­tu­ci­ons del moment van ser­vir per recon­si­de­rar la situ­ació.

Sols ens que­den en el record magnífics repor­tat­ges gràfics i la cançó d’El tren pinxo, que manté en l’ima­gi­nari infan­til el que un dia va ser una part d’aquesta línia, amb afecte i des­ta­cant els seus defec­tes: “El tren pinxo de Banyo­les és el més petit que hi ha, fet de llau­nes i cas­so­les i bar­rets de capellà, lara­la­ralà, i bar­rets de capellà.” La cançó mos­trava els seus defec­tes, tal­ment com si fos una joguina.

L’ambició dels seus ini­ci­als pro­pi­e­ta­ris anava més enllà de les línies exis­tents i volien fer-lo arri­bar a Figue­res i a Sant Feliu, enllaçant-la amb Olot i Figue­res, fet que, final­ment, no va pros­pe­rar, qui sap si per evi­tar la com­petència dels dos ports del comerç surer com eren el de Palamós i el de Sant Feliu. Recu­pe­rar-lo no seria fàcil, però una línia cir­cu­lar que els enllacés tots no seria res de l’altre món. Amb tracció elèctrica, con­tro­lat pel satèl·lit Enxa­neta, igual Endesa el finançaria. La cir­cu­lar Girona, Banyo­les, Palamós, Sant Feliu i Olot, mar i mun­ta­nya, progrés i tra­dició, millor és impos­si­ble.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia